Torne de vore la processó de Divendres Sant. No sé com ha passat però m’estic fent un habitual de les processons suecanes.
No me’n perd ni una de la Mare de Déu de Sales des de fa uns quants anys. És de bon tros millor que la tele vore com passa mig poble en fila per davant de tu. Però la d’avui té com més glamour, és més extrema. Tenim tant assumida la passió de Crist què no ens adonem de que és una apologia de la tortura en tota regla.
Els missioners que volien cristianitzar als maies ja els deixaren caure que no era acceptable matar a gent traient-los el cor encara bombejant sang. Com exemple de sacrifici correcte els explicaren la passió i mort de Jesús i com era d’esperar els maies aplicats seguiren carregant-se penya llevant-los el cor, però aquesta volta fent passar a la pobra víctima per una bona sessió hardcore de tortura de tipus ecce homo, com els havien ensenyat. I és que pensant-ho bé, tot plegat té un punt surrealista. Entenc perfectament perquè els guiris especialment els dels país del KKK rebenten les bateries de les càmeres de vídeo… i és que hi ha molt on gravar.
L’ambientació és perfecta. Les llums dels fanalets, els ciris un perilleta en la punta, els tambors; fan que mirar els ullets dins del traje de vesta t’impacten sempre que tingues prou ous de mantindre-li la mirada uns segons. Sempre m’he preguntat com es vorà el món a través d’eixos foradets, segur que sentiran l’excitació del voyeur en poder per vore i no ser vistos. I què dir d’eixa elegància quasi fetitxista de les dones joves que acompanyen la marxa. Traje negre amb puntilletes, guants negres de malla, sabates negres de tacó, collars, perfecte maquillatge i ciri a la mà.
Encara com no hi ha res de cuir al conjunt… perquè ja seria massa.
Semblava que al mític ‘Per ofrenar…‘ li havia sortit competència. Però llàstima! no ha passat la prova. Aquest al contrari que Crist, el tercer dia s’ha mort, o millor dit se l’han carregat. Per molt calent que estiga el seu autor, d’eixa lletra no quedarà ni la pols. No se si haveu tingut l’oportunitat de llegir eixe engendre pseudoliterari que estava destinat a substituir el clàssic ‘xinta xinta‘ de tota la vida, però era d’esperar. Des de que la puta SGAE anuncià que apadrinaria la selecció de la lletra, no és per res, però jo ja sabia el que anava a passar. Que una colla de xoriços impresentables que només saben que extorsionar a la gent a base de canons es dedicara a triar una lletra per a representar a Espanya no deixava de resultar sospitós. Aquestos que són d’esquerres, segons ells mateixos, ho tenen clar, volen que l’himne sone a tota hora en tots els actes públics i com que la lletra tindrà amo (soci de la puta SGAE, clar) dons a fer caixa. No saben ni res els espabilats!.
Per altra banda fer una lletra per a que la canten tots els espanyolets no deixa de ser una missió impossible. Si s’optara per exemple per un himne model marsellesa, èpic i sanguinolent, provocaria com a mínim una guerra civil al primer intent de cantar-lo. La tasca de no remoure el passat franquista, ni provocar als catalans o bascos, ni ser cutre, ni de semblar una oda de Heidi al seu pardalet pichí; serà insalvable. Només els demanaria als promotors de l’invent què perseveren, si home, que ho tornen a provar. Podem tindre una bona diversió fins quede clar que eixa estúpida música militar no l’arreglarà ni un Nobel.
Encara no m’havia recuperat de l’emoció de tindre el primer comentari blaver al blog quan em ve altra bona notícia. Em comenten que el líder del PP a Sueca, ens ha citat en l’últim ple municipal. Jo no he tingut el privilegi d’escoltar-lo, primerament perquè encara no sóc tant masoquista per aguantar tot el ple en directe i segon perquè, tot i tindre el DVD, no he trobat el tall en qüestió.
El senyor Ramírez es queixa de que aquest blog es falta amb ell. Bé, no puc negar que moltes voltes li fotem canya al seu partit però, senyor Ramírez, abans de fer entrar a sueca.org dins la història de Sueca caldria que vostè llegira la font de la que vol parlar. Sempre serà millor per evitar malentesos que fiar-se del què li conten els seus assessors o pitjor encara dels clients dels seus establiments de menjar. He repassat de totes maneres el blog i no he vist cap insult personal ni res que vaja més enllà de brometes de pati de primera etapa de la EGB.
Respecte a clavar-me contra el seu partit, això si ho hem fet i amb ganes, però no s’equivoque senyor Ramírez no són tant importants com vostès es pensem. Ací ens clavem també amb els altres partits amb l’església, la policia, els funcionaris, l’exèrcit, els ecologistes, els bancs i en general amb tota peça de la societat. Cal reconèixer, no obstant, que estem ben agraïts. Estic pensant seriosament en emular a Albert Boadella quan envià xecs al clero dels 80 per tota la publicitat que li proporcionaren intentant prohibir la seua irreverent obra Teledeum.
Aquest assumpte m’ha fer recordar un tros de la pel·lícula de Clint Eastwood ‘Harry el Sucio‘ on el company chicano de Harry pregunta en la comissaria on treballen tots dos si Harry és racista. Algú li diu que no, que Harry no és racista, que ell odia a totes les races per igual. En escoltar això el chicano es gira i li pregunta a Harry el Sucio si també odia als chicanos. Harry se li queda mirant i li respon que pels chicanos té un odi especial.
En aquest blog critiquem a tots els partits i demés organismes del sistema. En certa manera els odie, com Harry, a tots per igual, però si m’ho pregunta directament senyor Ramírez, es veritat, li reconeixeré que pel seu partit tinc un odi especial.
El passat dia 14 de desembre la pesta blava tornà a Sueca. Tornà perquè ja ho pres per costum. Cada presentació de llibre o taula redona de caire catalanista es contestat per una colla de blavers cerrils de l`única forma que saben, amb demostracions feixistes. El més pur i clàssic feixisme de l’alemanya nazi dels 40 del segle passat. Tal com aquell no sols no té por de l’autoritat sinó que va orientat i adoctrinat per ella mateixa. El fet damunt de vindre a Sueca a badar morros deu tindre per a ells un caire de ritual iniciàtic, de fer el pas de adolescent cap adult vota-dretes.
El xavals de l’Àfrica negra cacen lleons i els fills de palleter cacen suecans. Solen portar al damunt càmeres de video per després capturar les imatges de la cacera, fer-les en gran i penjar-les als casals de València. Després davant dels trofeus proven de lligar falleretes tot contant com un sol d’ells va caçar 10 panques que li suplicaven clemència per Sant Andreu.
Ja té sort aquesta gentola de la bona gent que hi ha al poble, massa bona, tant bona què em fa vindre al cap aquella imatge patètica de la gasel.letes fetes tabac entres les dents de les hienes famolenques. Però el pitjor de tota aquesta merda no és el fet en ell mateix, que ja és greu, el mal serà el dia que la cacera vaja mal dada i com el rei quan era menut quan es carregà al seu germà jugant a pistolers, un caçador no torne a casa eixe dia.