sueca.org

Benvolgut Papa.
No m’he pogut resistir. Tot i que no m’interessen gens les qüestions espirituals, alguna cosa calia dir des d’aquest púlpit virtual en vista de la moguda de correus electrònics que ha provocat vosté sense voler. Primerament m’agradaria felicitar-lo pel càrrec. Tot i que ara no és tan divertit i excitant com era en temps del nostre paisà valencià Borja, també deu ser ara emocionant. No tots els dies l’empresa per a la que u treballa es portada de desenes de llibres best-seller esotèrics o de la pel·lícula del moment. Torneu a estar de moda. Com diuen els polítics, cal que parlen d’u encara que siga malament, i home, un poc de fantasia li estan posant els ianquis al tema però després d’alguns fills de… déu descarriats que tinguereu per allà no us sobrarà la publicitat. I encara més ara que altra ovella ha sigut apartada per vosté mateix del ramat per jugar amb borreguets als seminaris de Mèxic. Vodria demanar-li, no obstant, disculpes per la campanya que els meus veïns estan fent contra la seua visita, té que perdonar-los perquè no saben el que es fan. Això de jo no t’espere a mi no em sembla correcte. És un eslògan un poquet fruixet, és com si li faltara alguna cosa, li falta l’objecte de l’espera, li falla la sintaxi. No sona bé com quan es diu ’si vens bufat jo no t’espere’ o a ‘l’eixir t’esperes!’ ahí si que està correcte. Però els valencians són un poc primitius, fins i tot fan la campanya en valencià per més INRI.

Espere finalment Papa que li agraden i complaguen les autoritats de la nostra Comunitat de veïns però li done un consell Papa, no els pregunte mai si destacaven fent esport de menuts, algú s’en podria fer bermell.

Li besa agenollat l’anell,
l’editor d’aquest OPUScle