Espanya al carrer

M’he tret un pes de sobre. Ja puc vore la tele sense acabar de mala òstia. Sense embussos… Fins als collons he acabat de la selección española i la puta cançoneta d’enguany.
Van superant-se. Cada vegada em fan bermell amb més facilitat. S’han acabat també els toreros engarrofats, les folclòriques amb mostatxo i els tricornis. Sobretot això. No vorem més als estadis del mundial al nostre futur rei Felip VI celebrant cap gol propi. Opá vamo hasé la cagáLa selección, com tots sabem, mai farà res de bo. Podeu buscar tot tipus de raons per explicar-ho però no l’encertareu. Al final es una qüestió de males vibracions. No hi ha cap estat a Europa on almenys uns milions de la seua població faça força per que el seu equip nacional perda els seus partits. Això són moltes ones negatives jugant per al contrari. Per altra part França, què s’ha berenat a Espanya no és molt millor. Entre ambdós estats tenen el record de puteig a la nostra nació.

Pesonalment vaig per a Anglaterra, són els qui relativament menys ens han piuat dins del desgavell europeu on sempre hem carregat nosaltres.

Ens han hackejat!

Si busques les notícies que manquen no les trobaràs. Uns hackers turcs, que ara es venguen per les stanly.gifdestrosses què els almogàvers féren per allà, han borrat totes les entrades que hi havia des de finals de febrer d’enguany. Ara estem reforçant la seguretat i us recomane que ho féu vosaltres també. S’agraeix la vostra col.laboració si
teniu en cap email alguna de les notícies que han aparegut ací i que ara ja no es poden vore.
Nota de l’editor: açò em passa per clavar-me amb el clero!