Ie com! Negrata? Això és racisme! Això no és correcte!
Perdó, volia dir el moreno dels cafés. Si home, eixe que serveix el cafens (i te amb pastes) a l’ONU, si, el president. Ell creu que és el qui mana allà, pobre. Per això designaren els ianquis a un negre com a titella suprem. En el fons és molt més fàcil manar-li la feina a un tio fosquet i amb rínxols que a un blanc ros de metre noranta, és normal. Ara s’està demostrant més que mai. Jo em negue a vore les notícia, 
no puc suportar vore el que està passant a Palestina amb el vist i plau de l’ONU. Em recorda la guerra de Iugoslàvia on la puta ONU condemnava una i altra volta les matances de Sèrbia però sense moure ni un dit. Finalment el xulos de l’OTAN actuaren volant un tren ple de dones i xiquets; quina homenia senyor Solana!
Ja no espere que ningú plante cara els jueus, ells ja es cobraran el seu holocaust fent-ne d’altres en còmodes terminis sin prisa pero sin pausa. Ningú no gosarà alçar la veu als jueus perquè ells tenen la paraula màgica: antisemita. Fan servir eixe adjectiu com la panacea defensiva universal tal com alguns d’altres utilitzen la paraula: terrorista.
Senyor Kofi, guanyes el sou d’una vegada i encara que siga l’últim que faça (que segur que ho serà) llisca la cartilla als nous assassins i plante-li cara a l’amo del ranxo.
Ho torne a provar, soc cabut. Tonre a parlar del clero. No vaig tindre prou en la desfeta que vaig tindre l´última volta que vaig fer referència a l’església. Al dos dies d’aquella notícia uns compatriotes del infame Ali Ağca, posiblement per remordiments em destrossaren quasi tota aquesta publcació, tot per 
parlar de certs religiosos per dir-ho suament desviats. I la veritat és que em cau be el Papa actual, no sé perquè. Pot ser pel nom què em recorda un heroi de la infantesa? Pot ser perquè té cara del mal de les pel.lícules? O serà perquè no besa el piso dels aeroports on baixa (que solen ser instal.lacions militars)? Per una raó o altra em cau simpàtic el vellet.
Han sigut uns dies intensos del nostre Papa a València amb les famílies. Les famílies populars. Ara, tot i fixar-me no he conseguit vore enlloc al marit de l’alcaldesa de València. Li haurà preguntat el Papa on hi era?
Per a compensar si que he vist a la família real junior al complet. Però hi ha qüestió què em trau la són. Quina opció li hauran donat a triar al Papa sobre la futura reina d’Espanya: a) com que és casà pel civil no està realment ni casada ni divorciada o b) vivia amb un tio (casada dien alguns) però com és molt, molt casta no anàren més enllà d’enllaçar tendrament les manetes. L’opció c) no l’han donat a triar simplement és la que aquestos nous fariseus han practicat. Callar i anar fent.
Callar, sobre els morts del metro, sobre l’homosexualitat PoPular, sobre la despessa cerril i sobretot tantes altre coses que si baixés el jefe de tota aquesta gentola, l’episodi del vedell d’or o el dels mercaders al temple quedaria en un joc de criatures.
Els ciutadans de Sueca estem d’enhorabona: un nou estil arquitectònic ha nascut a Sueca. Encara no l’han batejat però de segur que s’anomenarà neo-pintoresquisme, neo-eclecticisme, fallerisme, fallisme, barr(a)quisme, o algun altre de semblant. Jo aniria més lluny i em referiria a ell com el nostre estil “autòcton”, fent un símil amb l’argot polític que s’utilitza quan es parla de la pilota valenciana.
Només cal passejar-se pel carrer i analitzar les recents construccions per a gaudir dels excel.lents baluards del jove estil. Tot s’hi val, des de minarets arribats de terres andalusses fins a columnes ondulants imitació del pitjor modernisme català. I, ara que parlem del Modernisme hem d’assenyalar que moltes de les construccions realitzades a Sueca entre 1908 i 1936, aproximadament, i realitzades reflexant l’esperit de la seua època, és a dir el dels anys abans de la guerra civil espanyola, seran incloses segurament dintre de la xarxa d’itineraris d’Arquitectura Modernista a l’àmbit català i valencià (segons publicava recentment el “Levante”).
Esta notícia ens ha de fer sentir orgullosos dels nostres arrels culturals, però a més a més ens ha de fer obrir els ulls i reconéixer que la millor manera de preservar el Patrimoni Cultural no és mitjançant imitacions ràncies i falses d’un estil que va nàixer dintre d’una realitat cultural, social i econòmica molt específica ara fa quasi cent anys, i per tant molt diferent a l’actual. La millor manera de reconéixer estes construccions és donant-les a conéixer entre tots els ciutadans (com s’ha fet últimament amb l’edició d’un llibre sobre L’Arquitectura Moderna a Sueca), tant la realitat construïda com la realitat cultural del seu moment, i així evitar d’una vegada per sempre que la gent seguisca confosa i sàpia diferenciar entre estes falles (que no es cremen) i el vertader Patrimoni Arquitectònic de tots els ciutadans. I, com no, la millor manera de reconéixer qualsevol construcció d’una determinada època és realitzar-ne una altra amb la tècnica del moment i que reflexe l’esperit que es dessitja per a l’home actual, un esperit que tinga en conter el passat però que mire al futur, i potser esta mateixa construcció que huí és criticada, dintre d’uns anys siga valorada justament pel mateix: per continuar fent ciutat amb una arquitectura contemporània, rigorosa i de qualitat, amb els materials del moment i responent escrupolosament al programa de necessitats del client. Si seguim per este camí, el camí del jove estil suecà, el que aconseguirem és justament el contrari: desprestigiar, devaluar i enterbolir el Patrimoni Arquitectònic de tots els ciutadans.
Jordi Lloret, arquitecte suecà