Anem a més

29-08-2006 4 Comentaris »

Vore la llum al final del túnel. Això sembla que mai ho vorem a Sueca. Com deia aquell eslógan polític: anem a més!.
Ha passat ja prou temps per vore com funciona el túnel de l’asil. Hem tingut més que suficient per fer-nos tots una opinió sòlida. El túnel de Sueca podria guanyar el record Guinness a l’obra més inútil i estúpida que ha fet l’home des de la cremà de la biblioteca d’Alexandria. Els demés polítics del món tindran que treballar dur per superar el malbaratament de diners públics que patim ací. No caldria explicar perquè el túnel guanya per golejada com a pitjor obra, no diga’m del món seria exagerat, sinó d’Europa. Per als forasters ahí va un tastet: es pretenia evitar als cotxes l’espera mentre es baixaven les barreres del tren, ara en canvi esperem al semàfor. Quin sentit té vindre de la mar i passar pel túnel per anar a eixir al mateix lloc que per l’altre túnel que no té semàfors? Aquesta qüestió és debatuda al nivell del misteri de la Santíssima Trinitat o del Teorema de Fermat. Inabastable.
Hi ha altre detall que no sembla tant aberrant de primeres però a mi m’afecta especialment. Els urbanistes revitalitzen zones obrint espais per què destaquen edificis emblemàtics què encapçalen llavors la recuperació d’una zona urbana més ampla. Això és exactament el que es féu a Bilbao amb el Museu Guggenheim, i això es tot el contrari del que s’ha fet a Sueca amb l’asil. Per plorar.

Un pensament no em fuig del cap i em porta també a fer-me preguntes: perquè cap partit del poble no es significa clarament contra el túnel? Fan tots el partits pinya ara perquè aquella cagada va ser col.lectiva? Algú mourà cap dit per canviar alguna cosa o almenys ho prometrà per fer-nos branqueta durant les eleccions? Però la pregunta definitiva és: el pròxim superarà les marques mundials del disbarat del dos darrers consistoris?

Internet: segona part

Molts ja ho sabeu, aneu seguint-ho o com jo mateix, es guanyeu la vida amb això. La segona etapa d’Internet s’està desenvolupant com una revolució silenciosa però implacable. Aquesta volta l’han batejada com Web 2.0, assumint que estem a la segona versió del que seria la Web 1.0, o siga la Web_2.gifsegona part de la Internet que tots enteniem fins ara. Recorde quan el meu soci Voro i jo començarem a vendre pàgines web al 97. Ja n’era de difícil explicar què era la web a gent que mai havia escoltat la paraula Internet. Si pensàveu que ja conegueu la terminologia d’Internet i tot estava controlat, aneu preparant-vos per a tota una armada de noves paraules com: podcast, blog -açò que esteu llegint n’és un-, RSS, video-streaming, Flickr, Ajax, API, Google Maps, delicious, XML, etc. Si pensàveu no perdre patada tecnològica aneu posant-vos les piles noves perquè us caldrà. Em fascina vore com a altres països les qüestions relatives a blogs o podcasts van debatin-se al parlament com el cas de França o Gran Bretanya i en canvi a Espanya encara anem en l’anella al nas tecnològic. Aquesta volta quina excusa ens donarem ací quan es passen els altres com Ferraris? Que direm? Hem arrancant la carrera el mateix dia que els nostre veïns i estan a punt de doblar-nos.

Si la fàbrica estarà a la Xina i els laboratoris on sempre han estat, que farem ací? Be, ja ho sabem tots, serem el geriàtric d’Europa. Com deia el nostre paisà Emili Piera: ens prometeren Califòrnia i ens han donat Florida.