Fa un setmana vaig vore un representant del govern espanyol declarant que havia arribat el moment de fer pedagogia sobre les nuclears a Espanya. No és l’únic. A Europa ja fa temps que s’hi parla del tema. Els britànics estan ara mateix en ple debat sobre si seguir o deixar definitivament el pla nuclear. Mentre tots els països del món 
disposen de plans d’eliminació progressiva de nuclears, Finlàndia tallarà la bandereta blava i blanca al 2009 al Olkiluoto 3 Project. Feia molts anys que cap país desafiava a la seua opinió pública de manera tant directa ignorant als de Green Peace i demés flipats de l’ecologia d’aparador. Ací teniu material per al debat. Què fem? Seguim consumint energia a tout est pleine, sense preocupar-se d’on prové, o comencem a fer un ús responsable? També podem seguir fent rics als francesos i als dirigents algerians comprant-los a uns energia de procedència nuclear i als altres gas com fins ara. Molta hipocresia hi ha als governants espanyols ja que el seu lema és com deien els Aviador Dro “Nuclear sí, por supuesto“, però de l’altra part dels Pirineus que eixa no és dolenta ni mata ni res.
Si voleu jugar a ministres d’energia ací teniu un joc què val per marcar les previsions d’energia de Gran Bretanya per al 2020, amb un poquet d’imaginació apliqueu-ho a Espanya. Que tingau sort!
Tots els anys per novembre vaig a comprar-li algun regalet a la meua neboda. Com que és xicoteta li compre joguets i sempre que estic a la tenda em pose de mala veta. Totes les consignes igualitàries pareix que fan un break allà dins i fins i tot les feministes més recalcitrants fan la vista grossa per un moment. La divisió per sexes està clarament marcada en els joguets en corredors de xiquets i de xiquetes. 
Al corredor rosa hi ha nines bàsicament, però també rentadoretes, caixetes registradores, cuinetes, tendetes de verdures de plàstic i carretets de neteja, entre altres. Per altra banda a la part dels xiquets hi ha cotxets, camionets, tallerets, pistoletes o joguets de construcció diversos.
A tota aquesta primerenca separació de sexes li caldrà un esforç enorme de reeducació i com sabem, no sempre, serà exitosa, i es què créixer rodejada de nines et reforça l’instint per criar i de pistoles per ser un tio dur.
Les nines, no obstant, s’han utilitzat des de fa uns anys per difondre valors multirracials i culturals. Tots hem vist nines orientals o negretes sent passejades dins del mateix carret que les clàssiques roses nòrdiques d’Onil de tota la vida.
Exemple deurien de prendre els joguinaires amb els ninotets per a xiquets fent madelmans collidors marroquins, airgamboys cuidauelos equatorians o geypermans gays. Bé, ara que pense d’això ja n’hi havia quan erem menuts; diga’m sinò com diríem de ninos bragats, alts i pollos amb barbeta retallada perfecta de 6 dies, roba safari de marca planxada i que dormien juntets dins d’una tendeta de campanya…
Pel que es veu, les xiquetes prefereixen nines a balons encara que tu t’encabotes en pintar-los de rosa, o siga, que sembla que existeix una predeterminació al rol social. Això em porta a pensar amb el dilema de forçar als menuts a jugar amb joguets que no volen o deixar-los que juguen amb els trastos que ells vulguen perpetuant així els dissabtes d’unes fent feina de casa mentre altres van d’esmorzar amb els amics.
Finalment el govern ja ho té clar. No ha tingut ous d’eliminar la religió de l’escola pública, i és que dos mil anys de tradició pasten un mos massa gran d’engolir. Ara els nanos tindran tres opcions: religió confessional (o siga la de tota la vida), història de les religions i hora de repàs. No em puc imaginar quina serà l’elecció dels alumnes però diria que tots es decantaran per l’hora feliç.
De fer-ho, opine que això seria un error, de fet un trobe dos d’errors. Primer de les autoritats educatives per proposar la tercera opció i segon per part dels alumnes que deixaran d’aprofitar eixa hora per no fer altra cosa que enviar SMS a mitja escola. Si estigués ben plantejat, cosa que dubte que passe, seria molt interessant rebre classe d’història de les religions, jo ho demanaria, de debò. Només cal vore un telenotícies qualsevol per vore com de moda està la religió. Més de mig va dedicat a les conseqüències de les religions i al seu conflicte permanent d’unes contra les altres.
Estaria molt bé saber perquè els sunites no poden vore al xiítes, perquè els musulmans no mengen porc, perquè els budistes no solen fer guerres, perquè els anglo-saxons passen del Papa, perquè els hindús (i no són els únics) consideren sagrada l’esvàstica nazi, perquè els catòlics tenen un greu problema amb el sexe o perquè els jueus continuen tres mil anys sense pau,… entre moltes altres. I no solament seria bo per a l’instrucció pròpia d’una persona, a partir d’ara serà una qüestió clau entendre de què va i que vol tota la nova gent que vindrà a viure ací entre nosaltres; i encara més, com entendre les arrels culturals dels països que a l’orient tallaran, des d’ara, l’abadejo.
