sueca.org

Segur que molts haveu vist la pel.lícula de Bill Murray: Atrapado en el tiempo. En aquella, el pobre Phil Connors es gitava en un poblet perdut d’Amèrica i a l’endemà tornava a ser el mateix Dia de la Marmota què el dia anterior. Quedà atrapat com un Sisyphus modern, fins que es féu prou bo (ell era mal) per passar full de calendari. Dons bé, tots els anys em sembla vore una reedició d’eixa pel.lícula i no ho dic perquè la tornen a fer constantment a la tele, què ja ho fan, sinó pel Dia de la Loteria.
Tots els anys es repeteixen les mateixes imatges: els xiquets de San Ildefonso, els frikis de la platea, els afortunats saltant amb paperetes i brindant (abans amb cava, ara a saber); la lotera dient que ha estat molt repartit, molt repartit (sempre ho diu dues voltes); les connexions en directe de les televisions amb la xica amb la carxofa i darrere tots a la gresca; el pare de família que ve de fòra i encara no sap que és milionari i allí està el Canal 9 dels collons per mostrar com n’és de meravellós viure a la terra de les oportunitats. Sincerament, fins ahir estava convençut que tot això era una farsa nacional, una especie de Show de Truman loteril. De manera que tots els que veiem brindant eren actors i que fins i tot el tio Batiste amb la Mobilette que contava que mai li havia tocat res (altre gran clássic) n’era també un però del bons. Com que al meu compare Voro li han tocat uns centenars d’euros sense jugar cap número, desmentint un altre mite, ara crec que pot ser si que veritat que hi ha una loteria que dona diners a més d’emportar-se’n.
De totes maneres mentre no em toque res a mi no ho tindre mai clar del tot i pensaré que Voro també estava conxavat.

Després de l’últim pleno s’ha posat de relevància, altra volta, el funcionament del club més car del món. Podríem dir-li també Empresa de Serveis Municipals però no crec que es mereixca eixe nom. Una empresa és una organització que compleiex uns objectius ja siga en Sueca o en la Xina. Una empresa fabrica productes o serveis que porten un cost i els ven a altre superior per una raó molt simple: guanyar diners. La principal raó de guanyar diners és seguir existint però com qualsevol manual d’economia et dirà a les primeres fulles: tota empresa que no obté beneficis està destinada a desaparèixer. Ara bé, tot açò es llei dins d’una societat capitalista, què casualment es la nostra.

Com dons entenem les empreses públiques? En primer lloc no deurien dir-se empreses perquè moltes no ho són i els ajuntaments encara menys. Podem argumentar que l’ajuntament genera serveis per al poble amb els quals no es pretén cap benefici econòmic tal com una empresa ho faria. L’ajuntament disposa d’un pressupost i el gasta a canvi de serveis i algunes intervencions locals, però a quin cost? Quina es la relació entre el pressupost i els resultats? Quanta gent cal per fer la feina? Pot l’ajuntament gastar sense cap control i endeutar-se fins a les celles amb els nostres diners? És admissible que encara faça subcontratacions amb la plantilla tan ampla que té? Són justes les reclamacions de pujada de sou dels funcionaris municipals?

Una cosa tinc meridianament clara: si una empresa privada fera TOTES les funcions de l’ajuntament no gastaria 8 milions d’euros anuals (més de 1.330 milions de pessetes), però això si; el club seria molt més reduït i els psicòlegs tramitarien menys baixes del personal.