sueca.org

Encara no s’ha produït el tancament de TV3 per part d’aquesta gentola de cor negre, aquestos fills de fills de Franco però jo ja estic que talle claus. Porte un cabreig preventiu, com les guerres de moda, estic cabrejant-me progressivament per al dia en què la meua tele no quede més que merda per vore. Tomaques, cors rosa, la dolce vita de famosos de 49 que s’han follat a alguna petarda, polítics corruptes i d’altres que encara en són més de corruptes, series de metges o de policies sense gràcia. Eixe dia pensaré seriosament en reduir la meua dieta televisiva encara més del que ja la tinc o bé vore canals instructius de telebotiga on sempre venen baba de caragol per al cutis, quina guarrada! El Canal 9, o Canal Blau com surt a la meua tele, tinc la desgràcia de vore’l quan entre en alguna casa on no tinc potestat sobre el comandament a distància. Intente, quan això, passa fugir ràpidament abans de que el cervell se’m quede com el d’una vaca boja… a forats, i tinga llavors la imperiosa necessitat de comprar el pack de valencià autèntic què inclou: carnet del PP, passe de València C.F., banda de fallera amb almenys quatre dits de blau, entrades per a Terra Mítica (para toda la familia), passe anual per al magnífic Museu de la Ciència, banderetes d’Espanya de plàstic xungo per a la mani setmanal de Madrid i etiquetes sortides de Agua para Todos, Asociación Víctimas del Terrorismo, 11-M ¿quién ha sido? i No mos faran catalans.

El cabreig em durarà temps, ho sé, però serà tot exercici d’autocontrol i no precisament quan em tire a la cara Peperos oficials i uelos del Celda admiradors de l’Aznar; la veritable prova d’autocontenció la tindre quan escolte algú del PSOE criticant la decisió de Kamps, què al capdavall no és més que un aprenent de Barrionuevo, Bono o González.

No la busqueu al centre d’Europa, la teniu baix dels peus. Sembla que molts apagaven la tele quan donaven les notícies de la guerra a Iugoslàvia. Apagaven la tele o bé han perdut la memòria a la vista de la jornada nazional-patriòtica que sofrirem ahir a base de ració concentrada d’espanyolisme caspós i guerracivilista. Tot de banderes, constitucionals esta vegada, i d’altres de cornuts amb bous i el llacet blau que havia estat agafant pols durant la guerra d’Iraq.
Cap referència als morts de l’11-M, cosa lògica quan es tracta de morts de segona classe, els de primera són el d’ETA, i a més quan un hi ha un cert remordiment per haver condemnant a les Açores a eixa pobra gent.

Quina orgia roja y gualda i quin èxtasi de pàtria! Eixes imatges en recordaven al Belgrad de 1992 amb el criminal Milošević al capdavant. De la similitud de Sèrbia a la gran Castella ja s’adonaren al PP durant la guerra de Bòsnia, fins que un dia el propi estament militar li aconsellà a JM Aznar que no fera servir més la comparativa de balcanització a Espanya perquè en aquella assimilació l’exèrcit espanyol seria el sèrbi i el basc, o el català, el bosni. I clar seguint amb la comparació: el primer ministre de Iugoslàvia seria el mateix Aznar… ja cal ser soca!.
Ara, no obstant, ja no se’n recorden, ni a la Sexta tampoc. Cada volta que marcava un gol el Real Madrid al Barça ens mostraven imatges de soldats espanyols eufòrics amb la victòria sobre l’enemic bosni, per contra, quan marcava Messi ens mostraven de mala gana civils catalans desarmats.