sueca.org

Ara ja és oficial, no cal que plantem eixa fruita per ser-ho, disposem a la Comunidad Valenciana de tots els altres ingredients. Tenim populisme, corrupció, frau, manipulacions oficials, hipocresia, justícia parcial i tot en quantitats industrials. Però si encara no teníem prou, en porten el producte estrella de totes les repúbliques bananeres: la compra de vots. Més clar no és pot dir: o voten vostés al senyor Camps o no hi ha haurà Fórmula 1 a València. L’anunci del senyor Ecclestone és tant vergonyós que fins i tot el president Camps es va posar vermell en escoltar-lo. És normal, el tio Bernie, amb un jet lag de collons no era ben conscient d’on és trobava i en vore que parlaven castellà i eren morenets lliga caps i pensà: “Aquestos dominicans ja n’estan al cas de que en democràcia el vots són a canvi d’alguna cosa. Cap problema”.

Per la seua banda el PP, amb el seu fair play habitual, justificà l’injustificable amb el conte de que Ecclestone donava per fet que guanyaria Camps o bé que els capos de la Fórmula 1 volien negociar amb els millors. Si senyors, bravo, tota una lliçó de democràcia! M’agradaria saber l’opinió que tindrien si el Comitè Olímpic condicionés l’elecció de Madrid 2020 a la presència d’un govern socialista. Ho entendrien, ells són molts comprensius.

Hi ha una cosa no obstant que cal agrair al nostres virreis espanyols, almenys no amaguen l’objectiu final: ser el Mònaco espanyol. Només cal repassar els nous esports valencians: golf, vela i ara automobilisme o també la celebració els glamourosos actes menstruals amb la créme de la créme de la societat espanyola però sense escriptors que són ben avorrits.

El cims de les muntanyes han tingut sempre una gran significació per als humans. Les raons poden ser tantes que podria haver-ne una per cada muntanya de la terra. No cal ser místic per entendre la fascinació que un cim pot provocar. Ja siga per l’esforç i patiment que representa accedir-hi en molts casos, o per la sorprenent vista global bidimensional de l’àmbit familiar què hom creia conèixer, per la major proximitat al cel, per l’emulació temporal dels envejats ocells, per la visió de valls noves, de muntanyes encara més grans o de territoris nous i desconeguts; un cim és un lloc màgic a qualsevol lloc de la Terra. No de bades les persones tenen necessitat de signar allà dalt deixant pedres amuntegades, pals, lletres gegants, banderes, santuaris, creus o fetitxes què vigilen als de baix, quasi sempre amb els braços oberts. I en temps moderns als cims conviuen els elements clàssics amb les antenes de telecomunicació: els instruments dels gurús moderns. Des de la ràdio i televisió fins a les de telefonia mòbil s’han reproduït com a bolets pels llocs més emblemàtics, i és a un lloc d’aquestos, la Carrasqueta de Xixona on s’ha guanyat la primera, però malgrat tot, pírrica victòria. S’ha conservat el cim, si, però els tirans han pres nota, han dit què tornaran a la càrrega, hi ha més muntanyes que deixar a la infàmia dels valencians i ho faran.
La clausura de la TV3 al País Valencià representarà altra dolorosa derrota, una nova bufetada per commemorar 300 anys d’incomptables garrotades. Demostrant si més no, que els valencians som una espècie de panzer del desert però que com aquells acaba morint sense la logística i el suport del nord.
Ara i per demostrar qui mana, el PP, amb la complaença del president del govern, ha imposat una multa de, vaja casualitat! 300 mil euros a ACPV per no plegar-se al tancament quan l’amo va dir.
Una vegada tot aquest episodi acabe, quedaran les antenes repetidores mudes rovellant-se dalt del cims com un símbol de la nostra enèsima derrota pels botiflers.