De vacances
El gran Ovidi Montllor segueix malauradament de vacances i sembla que la consciència valenciana també. Només en queda l’esperança de què les coses canvien encara que siga a colp de crisi econòmica. Pot ser algú s’adone llavors en malvendre sa casa d’on ens han portat els últims governs de la Generalitat. Jo sincerament, com molts, encara no he sortit de la perplexitat en la que em trobe des de les eleccions. Pense si el meu fill, què encara no parla, coneixerà alguna cosa diferent en el futur o estarà condemnat a viure com nosaltres perpètuament en una societat de fantasia què és l’enveja i l’admiració del món.
Un dels últims encàrrecs que tinc al meu estudi és fer la imatge corporativa d’una empresa d’assistència a gent gran o a marginats (putes, gitanos, emigrants, pobres de debò, etc). El gerent d’eixa empresa què és la més antiga del País Valencià ens comentava que a eixe món on tradicionalment trobaves mongetes, autèntics cristians o capellans rojos; avui s’han instal.lat les grans constructores i per sota mà el mateix govern valencià que treballa per d’elles. La construcció i el negoci immobiliari té data de caducitat i per tant ara queda només completar el geriàtric més gran d’Europa amb els seus ocupants. Urbanitzacions, camps de golf i iaios, només queda una coseta per completar-ho, els treballadors lleva-babes i torca-merdes o siga: els nostres fills. Però no es féu il·lusions, vosaltres potser no anireu mai a la Residència del Jubilado Feliz, perquè possiblement la venda del vostre piset no us done per pagar els 3000€ mensuals que val que algú et porte les pilotes de golf al matí i l’orinal a la nit.
Com diu el proverbi bíblic: “primer tornarà Ovidi de vacances que els valencians del limbo“, què existeix encara que no ho renonega el Vaticà.