La lletra de l’Himne
Semblava que al mític ‘Per ofrenar…‘ li havia sortit competència. Però llàstima! no ha passat la prova. Aquest al contrari que Crist, el tercer dia s’ha mort, o millor dit se l’han carregat. Per molt calent que estiga el seu autor, d’eixa lletra no quedarà ni la pols. No se si haveu tingut l’oportunitat de llegir eixe engendre pseudoliterari que estava destinat a substituir el clàssic ‘xinta xinta‘ de tota la vida, però era d’esperar. Des de que la puta SGAE anuncià que apadrinaria la selecció de la lletra, no és per res, però jo ja sabia el que anava a passar. Que una colla de xoriços impresentables que només saben que extorsionar a la gent a base de canons es dedicara a triar una lletra per a representar a Espanya no deixava de resultar sospitós. Aquestos que són d’esquerres, segons ells mateixos, ho tenen clar, volen que l’himne sone a tota hora en tots els actes públics i com que la lletra tindrà amo (soci de la puta SGAE, clar) dons a fer caixa. No saben ni res els espabilats!.
Per altra banda fer una lletra per a que la canten tots els espanyolets no deixa de ser una missió impossible. Si s’optara per exemple per un himne model marsellesa, èpic i sanguinolent, provocaria com a mínim una guerra civil al primer intent de cantar-lo. La tasca de no remoure el passat franquista, ni provocar als catalans o bascos, ni ser cutre, ni de semblar una oda de Heidi al seu pardalet pichí; serà insalvable. Només els demanaria als promotors de l’invent què perseveren, si home, que ho tornen a provar. Podem tindre una bona diversió fins quede clar que eixa estúpida música militar no l’arreglarà ni un Nobel.