Dia de processó
Torne de vore la processó de Divendres Sant. No sé com ha passat però m’estic fent un habitual de les processons suecanes.
No me’n perd ni una de la Mare de Déu de Sales des de fa uns quants anys. És de bon tros millor que la tele vore com passa mig poble en fila per davant de tu. Però la d’avui té com més glamour, és més extrema. Tenim tant assumida la passió de Crist què no ens adonem de que és una apologia de la tortura en tota regla.
Els missioners que volien cristianitzar als maies ja els deixaren caure que no era acceptable matar a gent traient-los el cor encara bombejant sang. Com exemple de sacrifici correcte els explicaren la passió i mort de Jesús i com era d’esperar els maies aplicats seguiren carregant-se penya llevant-los el cor, però aquesta volta fent passar a la pobra víctima per una bona sessió hardcore de tortura de tipus ecce homo, com els havien ensenyat. I és que pensant-ho bé, tot plegat té un punt surrealista. Entenc perfectament perquè els guiris especialment els dels país del KKK rebenten les bateries de les càmeres de vídeo… i és que hi ha molt on gravar.
L’ambientació és perfecta. Les llums dels fanalets, els ciris amb perilleta en la punta, els tambors; fan que mirar els ullets dins del traje de vesta t’impacten sempre que tingues prou ous de mantindre-li la mirada uns segons. Sempre m’he preguntat com es vorà el món a través d’eixos foradets, segur que sentiran l’excitació del voyeur en poder per vore i no ser vistos. I què dir d’eixa elegància quasi fetitxista de les dones joves que acompanyen la marxa. Traje negre amb puntilletes, guants negres de malla, sabates negres de tacó, collars, perfecte maquillatge i ciri a la mà.
Encara com no hi ha res de cuir al conjunt… perquè ja seria massa.