La crisi al damunt
Per molt que el govern nacional no ho reconega, tenim una crisi en tota regla. Cada dia em meravella més escoltar quin nou eufemisme s’han currat per tal de no dir la paraula crisi: desacceleració intensa, forta parada económica, rebaixa d’empenta inversora,… I així una o dues per dia, quins collons!. Aquesta gent vol fer com els xiquets menuts que creuen que en tapar-se els ulls alguna cosa mala desapareixerà de veritat del seu davant. O siga, que si no hi ha la paraula, llavors no existeix allò què representa; aquestos deixen al semiòleg Umberto Eco com un pinxe novato de llengua. Però ja que anem d’eixe pal, jo tinc una paraula per definir l’actitud del govern que patim ara: cinisme.
En plena vaga de transportistes, els ministres no es tallen un clau en proclamar que no poden donar ajudes directes perquè açò és una societat capitalista. Si home!, per això més del 75% del preu del gas-oil són impostos estatals, per això hi ha ajudes directes a cultius no rentables com l’arròs o per això hi ha milers d’ONGs subvencionades de mangantes que n’han fet prou xuclant de l’estat. Per això també la sanitat es pública i desenes de milers n’hi travallen. Però no haviem quedat que açò és una societat capitalista?
Però, ep, tots trànquils, segons la ministra de vivenda ara és un bon temps per adquirir una piset de novençà ara que són més barats, però calendària i els diners!
Mare meua, tinc tota la sensació que amb aquest govern de fills i filles de Bono tindrem un bona feinada la propera temporada.