sueca.org

El meu soci Voro i jo anàrem l’altre dia per feina a la Fira de Mostres de València. Ens quedàrem sincerament estorats per la grandiositat de l’edifici de la Fira, sense conyes, després de tanta falla de formigó com s’ha fet en l’última dècada, m’esperava una de pareguda, però no, allò sembla una instal.lació del primer món. Per un moment en vaig sentir orgullós dels meus polítics, i pensí que un altre món es possible, què fins i tot els peperos tenen coret. També degué influir el fet de que plovia molt i per tant no corríem cap risc de creuar-nos amb polítics amb tisores inaugurals o senyoretes falleres de companyia. No vaig poder evitar doncs, preguntar als meus clients expositors que els semblava aquell macroedifici. Tots n’estaven d’acord en valorar positivament la fira actual i només quedava que hi hagués una urna instal.lada per fer allà mateix una votació preventiva al govern valencià.

Tornarem cap a casa per davant de Canal 9, la joia de la corona, en direcció a València o almenys això pensava jo. Com que no tinc GPS, seguia els meus instints, confiant que aquell carrer ple d’enormes finques donara a València, tan sols feia uns pocs anys que passava regularment per allà i ara no en reconeixia res. De colp em vaig adonar de que anava fruïx de gas-oil i automàticament em vaig fixar en la gasolinera del davant. Sols que allò no era tal cosa, allò era el Palau de Congressos de Foster engolit per la voracitat constructiva que em tornava de peus a terra i em demostrava que la Fira de Mostres era l’excepció que confirma la regla.