El meu soci Voro i jo anàrem l’altre dia per feina a la Fira de Mostres de València. Ens quedàrem sincerament estorats per la grandiositat de l’edifici de la Fira, sense conyes, després de tanta falla de formigó com s’ha fet en l’última dècada, m’esperava una de pareguda, però no, allò sembla una instal.lació del primer món. Per un moment en vaig sentir orgullós dels meus polítics, i pensí que un altre món es possible, què fins i tot els peperos 
tenen coret. També degué influir el fet de que plovia molt i per tant no corríem cap risc de creuar-nos amb polítics amb tisores inaugurals o senyoretes falleres de companyia. No vaig poder evitar doncs, preguntar als meus clients expositors que els semblava aquell macroedifici. Tots n’estaven d’acord en valorar positivament la fira actual i només quedava que hi hagués una urna instal.lada per fer allà mateix una votació preventiva al govern valencià.
Tornarem cap a casa per davant de Canal 9, la joia de la corona, en direcció a València o almenys això pensava jo. Com que no tinc GPS, seguia els meus instints, confiant que aquell carrer ple d’enormes finques donara a València, tan sols feia uns pocs anys que passava regularment per allà i ara no en reconeixia res. De colp em vaig adonar de que anava fruïx de gas-oil i automàticament em vaig fixar en la gasolinera del davant. Sols que allò no era tal cosa, allò era el Palau de Congressos de Foster engolit per la voracitat constructiva que em tornava de peus a terra i em demostrava que la Fira de Mostres era l’excepció que confirma la regla.
Vore la llum al final del túnel. Això sembla que mai ho vorem a Sueca. Com deia aquell eslógan polític: anem a més!.
Ha passat ja prou temps per vore com funciona el túnel de l’asil. Hem tingut més que suficient per fer-nos tots una opinió sòlida. El túnel de Sueca podria guanyar el record Guinness a l’obra més inútil i estúpida que ha fet l’home des de la cremà de la biblioteca d’Alexandria. Els demés polítics del món tindran que treballar 
dur per superar el malbaratament de diners públics que patim ací. No caldria explicar perquè el túnel guanya per golejada com a pitjor obra, no diga’m del món seria exagerat, sinó d’Europa. Per als forasters ahí va un tastet: es pretenia evitar als cotxes l’espera mentre es baixaven les barreres del tren, ara en canvi esperem al semàfor. Quin sentit té vindre de la mar i passar pel túnel per anar a eixir al mateix lloc que per l’altre túnel que no té semàfors? Aquesta qüestió és debatuda al nivell del misteri de la Santíssima Trinitat o del Teorema de Fermat. Inabastable.
Hi ha altre detall que no sembla tant aberrant de primeres però a mi m’afecta especialment. Els urbanistes revitalitzen zones obrint espais per què destaquen edificis emblemàtics què encapçalen llavors la recuperació d’una zona urbana més ampla. Això és exactament el que es féu a Bilbao amb el Museu Guggenheim, i això es tot el contrari del que s’ha fet a Sueca amb l’asil. Per plorar.
Un pensament no em fuig del cap i em porta també a fer-me preguntes: perquè cap partit del poble no es significa clarament contra el túnel? Fan tots el partits pinya ara perquè aquella cagada va ser col.lectiva? Algú mourà cap dit per canviar alguna cosa o almenys ho prometrà per fer-nos branqueta durant les eleccions? Però la pregunta definitiva és: el pròxim superarà les marques mundials del disbarat del dos darrers consistoris?
Els ciutadans de Sueca estem d’enhorabona: un nou estil arquitectònic ha nascut a Sueca. Encara no l’han batejat però de segur que s’anomenarà neo-pintoresquisme, neo-eclecticisme, fallerisme, fallisme, barr(a)quisme, o algun altre de semblant. Jo aniria més lluny i em referiria a ell com el nostre estil “autòcton”, fent un símil amb l’argot polític que s’utilitza quan es parla de la pilota valenciana.
Només cal passejar-se pel carrer i analitzar les recents construccions per a gaudir dels excel.lents baluards del jove estil. Tot s’hi val, des de minarets arribats de terres andalusses fins a columnes ondulants imitació del pitjor modernisme català. I, ara que parlem del Modernisme hem d’assenyalar que moltes de les construccions realitzades a Sueca entre 1908 i 1936, aproximadament, i realitzades reflexant l’esperit de la seua època, és a dir el dels anys abans de la guerra civil espanyola, seran incloses segurament dintre de la xarxa d’itineraris d’Arquitectura Modernista a l’àmbit català i valencià (segons publicava recentment el “Levante”).
Esta notícia ens ha de fer sentir orgullosos dels nostres arrels culturals, però a més a més ens ha de fer obrir els ulls i reconéixer que la millor manera de preservar el Patrimoni Cultural no és mitjançant imitacions ràncies i falses d’un estil que va nàixer dintre d’una realitat cultural, social i econòmica molt específica ara fa quasi cent anys, i per tant molt diferent a l’actual. La millor manera de reconéixer estes construccions és donant-les a conéixer entre tots els ciutadans (com s’ha fet últimament amb l’edició d’un llibre sobre L’Arquitectura Moderna a Sueca), tant la realitat construïda com la realitat cultural del seu moment, i així evitar d’una vegada per sempre que la gent seguisca confosa i sàpia diferenciar entre estes falles (que no es cremen) i el vertader Patrimoni Arquitectònic de tots els ciutadans. I, com no, la millor manera de reconéixer qualsevol construcció d’una determinada època és realitzar-ne una altra amb la tècnica del moment i que reflexe l’esperit que es dessitja per a l’home actual, un esperit que tinga en conter el passat però que mire al futur, i potser esta mateixa construcció que huí és criticada, dintre d’uns anys siga valorada justament pel mateix: per continuar fent ciutat amb una arquitectura contemporània, rigorosa i de qualitat, amb els materials del moment i responent escrupolosament al programa de necessitats del client. Si seguim per este camí, el camí del jove estil suecà, el que aconseguirem és justament el contrari: desprestigiar, devaluar i enterbolir el Patrimoni Arquitectònic de tots els ciutadans.
Jordi Lloret, arquitecte suecà
tenen coret. També degué influir el fet de que plovia molt i per tant no corríem cap risc de creuar-nos amb polítics amb tisores inaugurals o senyoretes falleres de companyia. No vaig poder evitar doncs, preguntar als meus clients expositors que els semblava aquell macroedifici. Tots n’estaven d’acord en valorar positivament la fira actual i només quedava que hi hagués una urna instal.lada per fer allà mateix una votació preventiva al govern valencià.