Encara no m’havia recuperat de l’emoció de tindre el primer comentari blaver al blog quan em ve altra bona notícia. Em comenten que el líder del PP a Sueca, ens ha citat en l’últim ple municipal. Jo no he tingut el privilegi d’escoltar-lo, primerament perquè encara no sóc tant masoquista per aguantar tot el ple en directe i segon perquè, tot i tindre el DVD, no he trobat el tall en qüestió.
El senyor Ramírez es queixa de que aquest blog es falta amb ell. Bé, no puc negar que moltes voltes li fotem canya al seu partit però, senyor Ramírez, abans de fer entrar a sueca.org dins la història de Sueca caldria que vostè llegira la font de la que vol parlar. Sempre serà millor per evitar malentesos que fiar-se del què li conten els seus assessors o pitjor encara dels clients dels seus establiments de menjar. He repassat de totes maneres el blog i no he vist cap insult personal ni res que vaja més enllà de brometes de pati de primera etapa de la EGB.
Respecte a clavar-me contra el seu partit, això si ho hem fet i amb ganes, però no s’equivoque senyor Ramírez no són tant importants com vostès es pensem. Ací ens clavem també amb els altres partits amb l’església, la policia, els funcionaris, l’exèrcit, els ecologistes, els bancs i en general amb tota peça de la societat. Cal reconèixer, no obstant, que estem ben agraïts. Estic pensant seriosament en emular a Albert Boadella quan envià xecs al clero dels 80 per tota la publicitat que li proporcionaren intentant prohibir la seua irreverent obra Teledeum.
Aquest assumpte m’ha fer recordar un tros de la pel·lícula de Clint Eastwood ‘Harry el Sucio‘ on el company chicano de Harry pregunta en la comissaria on treballen tots dos si Harry és racista. Algú li diu que no, que Harry no és racista, que ell odia a totes les races per igual. En escoltar això el chicano es gira i li pregunta a Harry el Sucio si també odia als chicanos. Harry se li queda mirant i li respon que pels chicanos té un odi especial.
En aquest blog critiquem a tots els partits i demés organismes del sistema. En certa manera els odie, com Harry, a tots per igual, però si m’ho pregunta directament senyor Ramírez, es veritat, li reconeixeré que pel seu partit tinc un odi especial.
El gran Ovidi Montllor segueix malauradament de vacances i sembla que la consciència valenciana també. Només en queda l’esperança de què les coses canvien encara que siga a colp de crisi econòmica. Pot ser algú s’adone llavors en malvendre sa casa d’on ens han portat els últims governs de la Generalitat. Jo sincerament, com molts, encara no he sortit de la perplexitat en la que em trobe des de les eleccions. Pense si el meu fill, què encara no parla, coneixerà alguna cosa diferent en el futur o estarà condemnat a viure com nosaltres perpètuament en una societat de fantasia què és l’enveja i l’admiració del món.
Un dels últims encàrrecs que tinc al meu estudi és fer la imatge corporativa d’una empresa d’assistència a gent gran o a marginats (putes, gitanos, emigrants, pobres de debò, etc). El gerent d’eixa empresa què és la més antiga del País Valencià ens comentava que a eixe món on tradicionalment trobaves mongetes, autèntics cristians o capellans rojos; avui s’han instal.lat les grans constructores i per sota mà el mateix govern valencià que treballa per d’elles. La construcció i el negoci immobiliari té data de caducitat i per tant ara queda només completar el geriàtric més gran d’Europa amb els seus ocupants. Urbanitzacions, camps de golf i iaios, només queda una coseta per completar-ho, els treballadors lleva-babes i torca-merdes o siga: els nostres fills. Però no es féu il·lusions, vosaltres potser no anireu mai a la Residència del Jubilado Feliz, perquè possiblement la venda del vostre piset no us done per pagar els 3000€ mensuals que val que algú et porte les pilotes de golf al matí i l’orinal a la nit.
Com diu el proverbi bíblic: “primer tornarà Ovidi de vacances que els valencians del limbo“, què existeix encara que no ho renonega el Vaticà.
Era una pintada il·lustrada amb un borreguet què aparegué fa unes quantes eleccions al Mercat Central. De seguida fou netejada no fora cas. Sempre que acaben aquestes entranyables consultes municipals em ve al pensament: ‘Tornem a la normalitat‘. Què voldria dir aquell graffiter-filòsof? Tornem a tancar les promeses al calaix, a augmentar la plantilla municipal, a refer les direccions dels carrers, a asfaltar algun carrer adoquinat o a adoquinar algun carrer asfaltat?
També n’és normalitat vore a la dreta cabrejada als banquets de l’oposició i també n’és prou comú vore un tripartit unit per aconseguir-ho. La normalitat inclou comentar pel carrer les set plagues bíbliques que ens cauran al damunt per fer enfadar al faraó Kamps, fent encara més famosa la llegenda dels suecans menja-blavers.
Ara caldrà que Baldo no faça enfadar massa als 7 magnífics de Ramírez no siga que li monten un cop de poble amb ajuda dels mata-jutges del poble veí. I és que ja déu ser dur vore amb la vara de mando al Bloc, que segons Zaplana són un Grupúsculo Residual Radical (G.R.R.), i és que fins i tot posant noms se’ls escapa la ràbia acumulada de la democràcia.
Els nostres polítics van calfant motors i cal que anem preparant-nos pel què ens espera. Les primeres ouades sobre cartells de candidats ja s’han produït i sembla que serà una gran campanya. Enguany no tenim de cap de cartell a l’entranyable Blanco però les noves generacions prometen. El fins ara subaltern: el niño de les pizzeries ha pres l’alternativa. Hi ha tot de pósters de tamany XXL perquè ens assabentem de que hi ha un pretendent novet de trinca al tron de Sueca. Però, voldrà arribar i carregar? Presentar-se per primera volta i entrar d’alcalde? Home Ramírez un poc de modèstia, no? Que a l’etern aspirant Baldo li entrarà un mal!
Altra quadrilla per la que tinc curiositat és per la que mana ara. És conscient el poble de la feina que s’ha fet, durant quatre anys? Alguna s’haurà fet dic jo, apart de pagar les nòmines dels treballadors municipals, i de la magnífica obra del túnel, és clar.
L’última nit electoral, quan jo encara creia amb la política, vaig viure el que vol dir el valor d’un vot. Solament per dos miserables vots es configurà llavors un consistori de govern què al contrari dels copions del tripartit català ha resistit ací tota la legislatura. Vull dir que aquells dos vots que no va rebre UV impediren que el PP guanyara el poder a Sueca.
Per tant ara ja sabeu quin remordiment us quedarà si no voteu fent-vos el xulo, i després el vostre partit damunt us endolla trifàsicament com es tradicional fer en un 10% la plantilla en cada legislatura.
Crec que ens anem a divertir.