sueca.org

Ara ja és oficial, no cal que plantem eixa fruita per ser-ho, disposem a la Comunidad Valenciana de tots els altres ingredients. Tenim populisme, corrupció, frau, manipulacions oficials, hipocresia, justícia parcial i tot en quantitats industrials. Però si encara no teníem prou, en porten el producte estrella de totes les repúbliques bananeres: la compra de vots. Més clar no és pot dir: o voten vostés al senyor Camps o no hi ha haurà Fórmula 1 a València. L’anunci del senyor Ecclestone és tant vergonyós que fins i tot el president Camps es va posar vermell en escoltar-lo. És normal, el tio Bernie, amb un jet lag de collons no era ben conscient d’on és trobava i en vore que parlaven castellà i eren morenets lliga caps i pensà: “Aquestos dominicans ja n’estan al cas de que en democràcia el vots són a canvi d’alguna cosa. Cap problema”.

Per la seua banda el PP, amb el seu fair play habitual, justificà l’injustificable amb el conte de que Ecclestone donava per fet que guanyaria Camps o bé que els capos de la Fórmula 1 volien negociar amb els millors. Si senyors, bravo, tota una lliçó de democràcia! M’agradaria saber l’opinió que tindrien si el Comitè Olímpic condicionés l’elecció de Madrid 2020 a la presència d’un govern socialista. Ho entendrien, ells són molts comprensius.

Hi ha una cosa no obstant que cal agrair al nostres virreis espanyols, almenys no amaguen l’objectiu final: ser el Mònaco espanyol. Només cal repassar els nous esports valencians: golf, vela i ara automobilisme o també la celebració els glamourosos actes menstruals amb la créme de la créme de la societat espanyola però sense escriptors que són ben avorrits.

Ja poden estar cagats els del Jueves, i amb raó. Després de vore la sort què han seguit els seus col.legues europeus, eixos que viuen de la broma com ells. Un cabdill musulmà bescanvia el cap d’un dibuixant danés per 50 kilos d’or al més pur estil medieval. No s’han atrevit a seguir embolicant la troca com tampoc ho han fet els artistes fallers què també han indultat temporalment els ninots morils sospitosos. Però no obstant, jo crec que aquesta volta si en tenen de raó. La societat occidental tan moderna, lliure i democràtica no deixa espai a les caricatures de polítics exiliats, ni a la crítica de símbols religiosos. Exemples en tenim a cabassos només el últims anys: Quim Monzó, Xavi Castillo, Iu Forn (el què encara li costarà la presó), Joel Joan, etc. Ells, com molts d’altres, han patit la censura més franquista, on estava la llibertat d’expressió aleshores? I pitjor encara. On estaven els seus defensors?, eixos què ara no paren de criticar al musulmans per emprenyar-se; no per la burla a un miserable poíltic (què ja s’ho mereixen quasi sempre) sinò per representar i fer escarni del Profeta Mohamed. Calia anar a tocar les boles als morets pel sol fet d’humiliar-los?, com diríem ací a la Ribera… Xe, això és precís?