Els darrers esdeveniments ho demostren ben a les clares.
El PP està executant moviments per conservar un poder que se’ls escapa com aigua entre les mans. Ja siga a pobles de Castelló on se n’estant censant fins i tot a morts o habitants de solars o naus industrials, o bé a Ceuta on s’imprimeixen paperetes de vot per decisió pròpia o ací al País Valencià on es crea de zero un partit fantasma, demòcrata diuen, per tal d’esgarrapar vots del centre; el que queda palès es que ara s’ha acabat el piloteig i el joc ara va de bo.
El conseller Blasco amb el Partit Social Demòcrata que és la marca blanca, tipus Hacendado, del PP pretén fer-se alternativa al PSOE però amb l’horitzó final d’entregar els vots amb safata de plata als seus titellaires.
Ara veig meridianament clara la foto del diari Levante on apareixia l’antic alcalde de Sueca fent de Ciceró de Camps. Sembla que és el comunista Guillem qui està darrere del PSD a Sueca i qui li ha fet amb Ramirez la jugada fosca al pobre Campillo que anà a registrar la llista del partit de Blasco quan, oh sorpresa! ja havia sigut registrada per altres. Campillo quedà llavors en la recta de meta sense cap partit polític que tirar-se a la boca fins que aparegué un cavaller blau de Sant Andreu que li donà l’accés a l’Olimp electoral amb Coalición Valenciana, pels pèls.
Tindrem on elegir enguany, sobre tot per la dreta. Almenys els més joves, perquè si sou majors no tardarà l’exèrcit de salvació popular en passar per casa vostra amb la papereta preparada oferint-vos amablement dur-vos a votar, a qui vulgau però ben aconsellats, tal com volien fer-li a la iaia del meu soci o dels seus contemporanis de l’asil d’ancians, i és que els jubilats som sempre els qui posen i lleven els governs.
Els nostres polítics van calfant motors i cal que anem preparant-nos pel què ens espera. Les primeres ouades sobre cartells de candidats ja s’han produït i sembla que serà una gran campanya. Enguany no tenim de cap de cartell a l’entranyable Blanco però les noves generacions prometen. El fins ara subaltern: el niño de les pizzeries ha pres l’alternativa. Hi ha tot de pósters de tamany XXL perquè ens assabentem de que hi ha un pretendent novet de trinca al tron de Sueca. Però, voldrà arribar i carregar? Presentar-se per primera volta i entrar d’alcalde? Home Ramírez un poc de modèstia, no? Que a l’etern aspirant Baldo li entrarà un mal!
Altra quadrilla per la que tinc curiositat és per la que mana ara. És conscient el poble de la feina que s’ha fet, durant quatre anys? Alguna s’haurà fet dic jo, apart de pagar les nòmines dels treballadors municipals, i de la magnífica obra del túnel, és clar.
L’última nit electoral, quan jo encara creia amb la política, vaig viure el que vol dir el valor d’un vot. Solament per dos miserables vots es configurà llavors un consistori de govern què al contrari dels copions del tripartit català ha resistit ací tota la legislatura. Vull dir que aquells dos vots que no va rebre UV impediren que el PP guanyara el poder a Sueca.
Per tant ara ja sabeu quin remordiment us quedarà si no voteu fent-vos el xulo, i després el vostre partit damunt us endolla trifàsicament com es tradicional fer en un 10% la plantilla en cada legislatura.
Crec que ens anem a divertir.
Encara no s’ha produït el tancament de TV3 per part d’aquesta gentola de cor negre, aquestos fills de fills de Franco però jo ja estic que talle claus. Porte un cabreig preventiu, com les guerres de moda, estic cabrejant-me progressivament per al dia en què la meua tele no quede més que merda per vore.
Tomaques, cors rosa, la dolce vita de famosos de 49 que s’han follat a alguna petarda, polítics corruptes i d’altres que encara en són més de corruptes, series de metges o de policies sense gràcia. Eixe dia pensaré seriosament en reduir la meua dieta televisiva encara més del que ja la tinc o bé vore canals instructius de telebotiga on sempre venen baba de caragol per al cutis, quina guarrada! El Canal 9, o Canal Blau com surt a la meua tele, tinc la desgràcia de vore’l quan entre en alguna casa on no tinc potestat sobre el comandament a distància. Intente, quan això, passa fugir ràpidament abans de que el cervell se’m quede com el d’una vaca boja… a forats, i tinga llavors la imperiosa necessitat de comprar el pack de valencià autèntic què inclou: carnet del PP, passe de València C.F., banda de fallera amb almenys quatre dits de blau, entrades per a Terra Mítica (para toda la familia), passe anual per al magnífic Museu de la Ciència, banderetes d’Espanya de plàstic xungo per a la mani setmanal de Madrid i etiquetes sortides de Agua para Todos, Asociación Víctimas del Terrorismo, 11-M ¿quién ha sido? i No mos faran catalans.
El cabreig em durarà temps, ho sé, però serà tot exercici d’autocontrol i no precisament quan em tire a la cara Peperos oficials i uelos del Celda admiradors de l’Aznar; la veritable prova d’autocontenció la tindre quan escolte algú del PSOE criticant la decisió de Kamps, què al capdavall no és més que un aprenent de Barrionuevo, Bono o González.
No la busqueu al centre d’Europa, la teniu baix dels peus. Sembla que molts apagaven la tele quan donaven les notícies de la guerra a Iugoslàvia. Apagaven la tele o bé han perdut la memòria a la vista de la jornada nazional-patriòtica que sofrirem ahir a base de ració concentrada d’espanyolisme caspós i guerracivilista. Tot de banderes, constitucionals esta vegada, i d’altres de cornuts amb bous i el llacet blau que havia estat agafant pols durant la guerra d’Iraq.
Cap referència als morts de l’11-M, cosa lògica quan es tracta de morts de segona classe, els de primera són el d’ETA, i a més quan un hi ha un cert remordiment per haver condemnant a les Açores a eixa pobra gent.
Quina orgia roja y gualda i quin èxtasi de pàtria! Eixes imatges en recordaven al Belgrad de 1992 amb el criminal Milošević al capdavant. De la similitud de Sèrbia a la gran Castella ja s’adonaren al PP durant la guerra de Bòsnia, fins que un dia el propi estament militar li aconsellà a JM Aznar que no fera servir més la comparativa de balcanització a Espanya perquè en aquella assimilació l’exèrcit espanyol seria el sèrbi i el basc, o el català, el bosni. I clar seguint amb la comparació: el primer ministre de Iugoslàvia seria el mateix Aznar… ja cal ser soca!.
Ara, no obstant, ja no se’n recorden, ni a la Sexta tampoc. Cada volta que marcava un gol el Real Madrid al Barça ens mostraven imatges de soldats espanyols eufòrics amb la victòria sobre l’enemic bosni, per contra, quan marcava Messi ens mostraven de mala gana civils catalans desarmats.
