sueca.org

El cims de les muntanyes han tingut sempre una gran significació per als humans. Les raons poden ser tantes que podria haver-ne una per cada muntanya de la terra. No cal ser místic per entendre la fascinació que un cim pot provocar. Ja siga per l’esforç i patiment que representa accedir-hi en molts casos, o per la sorprenent vista global bidimensional de l’àmbit familiar què hom creia conèixer, per la major proximitat al cel, per l’emulació temporal dels envejats ocells, per la visió de valls noves, de muntanyes encara més grans o de territoris nous i desconeguts; un cim és un lloc màgic a qualsevol lloc de la Terra. No de bades les persones tenen necessitat de signar allà dalt deixant pedres amuntegades, pals, lletres gegants, banderes, santuaris, creus o fetitxes què vigilen als de baix, quasi sempre amb els braços oberts. I en temps moderns als cims conviuen els elements clàssics amb les antenes de telecomunicació: els instruments dels gurús moderns. Des de la ràdio i televisió fins a les de telefonia mòbil s’han reproduït com a bolets pels llocs més emblemàtics, i és a un lloc d’aquestos, la Carrasqueta de Xixona on s’ha guanyat la primera, però malgrat tot, pírrica victòria. S’ha conservat el cim, si, però els tirans han pres nota, han dit què tornaran a la càrrega, hi ha més muntanyes que deixar a la infàmia dels valencians i ho faran.
La clausura de la TV3 al País Valencià representarà altra dolorosa derrota, una nova bufetada per commemorar 300 anys d’incomptables garrotades. Demostrant si més no, que els valencians som una espècie de panzer del desert però que com aquells acaba morint sense la logística i el suport del nord.
Ara i per demostrar qui mana, el PP, amb la complaença del president del govern, ha imposat una multa de, vaja casualitat! 300 mil euros a ACPV per no plegar-se al tancament quan l’amo va dir.
Una vegada tot aquest episodi acabe, quedaran les antenes repetidores mudes rovellant-se dalt del cims com un símbol de la nostra enèsima derrota pels botiflers.

Finalment el sentit comú s’ha imposat en el disseny de mòbils. I no solament de mòbils, també de reproductors de MP3 i PDAs. Ahir (dimarts) es presentà a San Francisco (on si no!), el nou trastet d’Apple. Fa més de dos anys que corren insistents rumors de que els de la pometa mossegada en preparaven una de bona i així ha sigut. El nou dispositiu és un telèfon mòbil, iPod, PDA amb connexió a internet i càmera de fotos, i tot amb un botó solament. Ara mateix hi ha disparada una certa excitació dins del món tecnològic per la promesa de noves utilitats que vindran. Jo haguera pagat 50 euros per vore la cara de peix bullit, més de la que té, que se li degué quedar al figura de Bill Gates.

Als Estats Units s’ha detectat amb preocupació per part dels anunciants un descens progressiu de televidents. Els joves americanets van deixant la tele per passar més temps amb recursos propis d’Internet. Als països moderns d’Europa també es dóna aquesta tendència, no en Espanya, és clar, ací els programes d’esforç mental nul arrasen. Els nanos volen ser cantants i famosos o famosos i prou. Per a molts això és tot un objectiu vital com m’explica l’amic Enric, professor d’institut. Ací us deixe una prova de perquè en altres llocs els joves passen de la tele.

Video de YouTube

Molts ja ho sabeu, aneu seguint-ho o com jo mateix, es guanyeu la vida amb això. La segona etapa d’Internet s’està desenvolupant com una revolució silenciosa però implacable. Aquesta volta l’han batejada com Web 2.0, assumint que estem a la segona versió del que seria la Web 1.0, o siga la segona part de la Internet que tots enteniem fins ara. Recorde quan el meu soci Voro i jo començarem a vendre pàgines web al 97. Ja n’era de difícil explicar què era la web a gent que mai havia escoltat la paraula Internet. Si pensàveu que ja conegueu la terminologia d’Internet i tot estava controlat, aneu preparant-vos per a tota una armada de noves paraules com: podcast, blog -açò que esteu llegint n’és un-, RSS, video-streaming, Flickr, Ajax, API, Google Maps, delicious, XML, etc. Si pensàveu no perdre patada tecnològica aneu posant-vos les piles noves perquè us caldrà. Em fascina vore com a altres països les qüestions relatives a blogs o podcasts van debatin-se al parlament com el cas de França o Gran Bretanya i en canvi a Espanya encara anem en l’anella al nas tecnològic. Aquesta volta quina excusa ens donarem ací quan es passen els altres com Ferraris? Que direm? Hem arrancant la carrera el mateix dia que els nostre veïns i estan a punt de doblar-nos.

Si la fàbrica estarà a la Xina i els laboratoris on sempre han estat, que farem ací? Be, ja ho sabem tots, serem el geriàtric d’Europa. Com deia el nostre paisà Emili Piera: ens prometeren Califòrnia i ens han donat Florida.