Ja som oficials
Encara no m’havia recuperat de l’emoció de tindre el primer comentari blaver al blog quan em ve altra bona notícia. Em comenten que el líder del PP a Sueca, ens ha citat en l’últim ple municipal. Jo no he tingut el privilegi d’escoltar-lo, primerament perquè encara no sóc tant masoquista per aguantar tot el ple en directe i segon perquè, tot i tindre el DVD, no he trobat el tall en qüestió.
El senyor Ramírez es queixa de que aquest blog es falta amb ell. Bé, no puc negar que moltes voltes li fotem canya al seu partit però, senyor Ramírez, abans de fer entrar a sueca.org dins la història de Sueca caldria que vostè llegira la font de la que vol parlar. Sempre serà millor per evitar malentesos que fiar-se del què li conten els seus assessors o pitjor encara dels clients dels seus establiments de menjar. He repassat de totes maneres el blog i no he vist cap insult personal ni res que vaja més enllà de brometes de pati de primera etapa de la EGB.
Respecte a clavar-me contra el seu partit, això si ho hem fet i amb ganes, però no s’equivoque senyor Ramírez no són tant importants com vostès es pensem. Ací ens clavem també amb els altres partits amb l’església, la policia, els funcionaris, l’exèrcit, els ecologistes, els bancs i en general amb tota peça de la societat. Cal reconèixer, no obstant, que estem ben agraïts. Estic pensant seriosament en emular a Albert Boadella quan envià xecs al clero dels 80 per tota la publicitat que li proporcionaren intentant prohibir la seua irreverent obra Teledeum.
Aquest assumpte m’ha fer recordar un tros de la pel·lícula de Clint Eastwood ‘Harry el Sucio‘ on el company chicano de Harry pregunta en la comissaria on treballen tots dos si Harry és racista. Algú li diu que no, que Harry no és racista, que ell odia a totes les races per igual. En escoltar això el chicano es gira i li pregunta a Harry el Sucio si també odia als chicanos. Harry se li queda mirant i li respon que pels chicanos té un odi especial.
En aquest blog critiquem a tots els partits i demés organismes del sistema. En certa manera els odie, com Harry, a tots per igual, però si m’ho pregunta directament senyor Ramírez, es veritat, li reconeixeré que pel seu partit tinc un odi especial.
2 gener, 2008 a les 2:50 pm
Felicitats pel nou estatus obtingut.
4 gener, 2008 a les 5:29 pm
Hi ha una cosa que no em queda clara: ¿com és això que el 90% dels catalanistes no saben català? Si tant aprecien la llengua y la terra catalanes, haurien d’obtenir, com a mínim, el títol de Mestre de Valencià. Fuster era catalanista i sabia català. ¿Serà que el 90% dels catalanistes ho són, simplement, per tindre un ‘cotarro’ en què integrar-se, una moda que seguir? Si no és així, que ho demostren. Mentre siguen catalanistes ‘de boquilla’ la seua ‘causa’ no té cap futur. No us ho prengueu a mal, però sembla que ací hi ha molta política i molt poc amor a la llengua.
28 gener, 2008 a les 10:06 am
No li trobe la relació en allò què dius. Els espanyols tampoc saben escriure la seua llengua i ben espanyolistes que són. A més qui et diu a tu que els catalanistes no saben català?
28 gener, 2008 a les 9:45 pm
Bernarda, des del punt de vista que tú ho plantejes, és com dir, que qui és aficionat al futbol, deuria saber jugar al menys com Maradona.
31 gener, 2008 a les 6:39 pm
Aquest post de ‘Bernarda’ es -copy and paste- i ja el va penjar algú en els fòrums del Sueca.biz fa una temporadeta, molt curiosa maniobra.
En quan a les raons que esgrimeix, ratllen en l’absurditat. Pense que per a gaudir i estimar de la llengua no cal ser-ne mestre, ni militar en l’èlit, cal simplement usar-la i intentar usar-la cada vegada millor. Les llengues pertanyen als seus parlants (i si m’apureu a tot el conjunt de la humanitat), no solament als seus estudiosos.
A banda que per a nomenar-se catalanista -o espanyolista- cal més que parlar una llengua.
4 febrer, 2008 a les 3:26 pm
Tot això del mesinfotisme dels valencians és un tòpic que està per demostrar, quan et referisques a tots nosaltres fila prim, que no tots som iguals. Però l’anàlisi que en fas aplicat a la llengua es encara més determinista. Com que ‘Qualsevol altra cosa que no intentar ser Maradona es mediocritat?’
Per Favor, un poquet d’humiltat i de senzillesa. Les llengues no s’han de marejar amb eixos essencialismes.
5 febrer, 2008 a les 7:18 pm
No m’has comprés, amic. El que volia dir és que només amb intentar-ho ja s’ha aconseguit. No fa falta jugar com Maradona, però cal intentar-ho. Has sentit alguna vegada allò de l’esperit olímpic? Doncs això: si un saltador el físic del qual li permet arribar als 5 metres, i hi arriba, i un altre el físic del qual li permet arribar als 8 metres, i no hi arriba, és el primer el que salta més. Medita-ho i ja em dius el que penses. De segur que serà interessant.
I ara, en altre ordre de coses, et propose: no és millor la unió que la divisió?
5 febrer, 2008 a les 7:20 pm
Els valencians no han sigut mai ‘meninfotistes’. El que passa és que no se’ls ha ocorregut mai identificar-se amb els catalans, perquè seria baixar de categoria.
6 febrer, 2008 a les 3:22 pm
Ah, això és altre cantar, però jo crec que qui s’interessa de veres per la llengua també asumeix el repte de coneixer-la cada vegada millor, no només pel que fa a la seua forma d’us normativa, sinó per la multiple i popular de les seues variacions dialectals, la seua història, i les seues implicacions sociopolítiques.
No sempre ens es possible perfeccionar els nostres coneixements, no podem deixar a banda la vesant funcional de la llengua, és una part més de nosaltres, ens identifica però també ens comforma, com els pulmons, el cor o la llengua -l’organ que li dona nom- no cal coneixer-los a la perfecció per a viure’ls.
He conegut persones humils que a penes sabien parlar el valencià normativament però de sobrada valeciania, i per altra banda he conegut èlits d’estudiosos de la llengua que han treballat -i treballen- activament per al castellanisme.
De totes formes a mi em sembla que el principal problema del valencià no és que no l’estudiem, crec que te un problema molt mes greu; que els valencians no l’usem, a tots els nivells, en tots els mitjans i en qualsevol context, no esta normalitzat.
6 febrer, 2008 a les 7:26 pm
D’acord. Però jo crec que ‘normalitzar’ no significa ‘proscriure’ el castellà, i avui sembla que molts ho entenen així, la qual cosa és una perillosa pendent cap al totalitarisme ideològic. Seria desitjable que la normalització no implicara una segregació, un egoisme nacionalista, sinó un enriquiment mutu i –per què no– un vincle més d’unió entre territoris.
6 febrer, 2008 a les 11:08 pm
Jo, que la meua llengua materna és el valencià, i que m’identifique amb València com a entitat autònoma de Castella, no puc concebre el castellà com a vehicle de valenciania. Però és evident que hi ha valencians que si que s’ho senten així i que tenen un projecte Espanyol, no cal que siga espanyolista, que a mi m’es molt alié.
Tal i com veig jo que l’anglés és -normal- dins una ‘nació’ anglesa i l’alemany ho és a una germànica, així ho voldria jo a València. Però no, no és aixina, i imposar un projecte socio-polític com tu dius sempre és feixisme.
Intentem el bilingüisme doncs, però intentem-lo, perquè a València encara no existeix això, faltarà veure si els castellanoparlants s’ho tragaràn alguna vegada, això del bilingúisme.