sueca.org

Dia de processó

admin — Fri, 21 Mar 2008 23:05:57 +0000

Torne de vore la processó de Divendres Sant. No sé com ha passat però m’estic fent un habitual de les processons suecanes.
No me’n perd ni una de la Mare de Déu de Sales des de fa uns quants anys. És de bon tros millor que la tele vore com passa mig poble en fila per davant de tu. Però la d’avui té com més glamour, és més extrema. Tenim tant assumida la passió de Crist què no ens adonem de que és una apologia de la tortura en tota regla.
Els missioners que volien cristianitzar als maies ja els deixaren caure que no era acceptable matar a gent traient-los el cor encara bombejant sang. Com exemple de sacrifici correcte els explicaren la passió i mort de Jesús i com era d’esperar els maies aplicats seguiren carregant-se penya llevant-los el cor, però aquesta volta fent passar a la pobra víctima per una bona sessió hardcore de tortura de tipus ecce homo, com els havien ensenyat. I és que pensant-ho bé, tot plegat té un punt surrealista. Entenc perfectament perquè els guiris especialment els dels país del KKK rebenten les bateries de les càmeres de vídeo… i és que hi ha molt on gravar.

L’ambientació és perfecta. Les llums dels fanalets, els ciris un perilleta en la punta, els tambors; fan que mirar els ullets dins del traje de vesta t’impacten sempre que tingues prou ous de mantindre-li la mirada uns segons. Sempre m’he preguntat com es vorà el món a través d’eixos foradets, segur que sentiran l’excitació del voyeur en poder per vore i no ser vistos. I què dir d’eixa elegància quasi fetitxista de les dones joves que acompanyen la marxa. Traje negre amb puntilletes, guants negres de malla, sabates negres de tacó, collars, perfecte maquillatge i ciri a la mà.
Encara com no hi ha res de cuir al conjunt… perquè ja seria massa.

La lletra de l’Himne

admin — Sat, 19 Jan 2008 22:07:54 +0000

Semblava que al mític ‘Per ofrenar…‘ li havia sortit competència. Però llàstima! no ha passat la prova. Aquest al contrari que Crist, el tercer dia s’ha mort, o millor dit se l’han carregat. Per molt calent que estiga el seu autor, d’eixa lletra no quedarà ni la pols. No se si haveu tingut l’oportunitat de llegir eixe engendre pseudoliterari que estava destinat a substituir el clàssic ‘xinta xinta‘ de tota la vida, però era d’esperar. Des de que la puta SGAE anuncià que apadrinaria la selecció de la lletra, no és per res, però jo ja sabia el que anava a passar. Que una colla de xoriços impresentables que només saben que extorsionar a la gent a base de canons es dedicara a triar una lletra per a representar a Espanya no deixava de resultar sospitós. Aquestos que són d’esquerres, segons ells mateixos, ho tenen clar, volen que l’himne sone a tota hora en tots els actes públics i com que la lletra tindrà amo (soci de la puta SGAE, clar) dons a fer caixa. No saben ni res els espabilats!.

Per altra banda fer una lletra per a que la canten tots els espanyolets no deixa de ser una missió impossible. Si s’optara per exemple per un himne model marsellesa, èpic i sanguinolent, provocaria com a mínim una guerra civil al primer intent de cantar-lo. La tasca de no remoure el passat franquista, ni provocar als catalans o bascos, ni ser cutre, ni de semblar una oda de Heidi al seu pardalet pichí; serà insalvable. Només els demanaria als promotors de l’invent què perseveren, si home, que ho tornen a provar. Podem tindre una bona diversió fins quede clar que eixa estúpida música militar no l’arreglarà ni un Nobel.

Ja som oficials

admin — Sat, 29 Dec 2007 22:40:40 +0000

Encara no m’havia recuperat de l’emoció de tindre el primer comentari blaver al blog quan em ve altra bona notícia. Em comenten que el líder del PP a Sueca, ens ha citat en l’últim ple municipal. Jo no he tingut el privilegi d’escoltar-lo, primerament perquè encara no sóc tant masoquista per aguantar tot el ple en directe i segon perquè, tot i tindre el DVD, no he trobat el tall en qüestió.

El senyor Ramírez es queixa de que aquest blog es falta amb ell. Bé, no puc negar que moltes voltes li fotem canya al seu partit però, senyor Ramírez, abans de fer entrar a sueca.org dins la història de Sueca caldria que vostè llegira la font de la que vol parlar. Sempre serà millor per evitar malentesos que fiar-se del què li conten els seus assessors o pitjor encara dels clients dels seus establiments de menjar. He repassat de totes maneres el blog i no he vist cap insult personal ni res que vaja més enllà de brometes de pati de primera etapa de la EGB.
Respecte a clavar-me contra el seu partit, això si ho hem fet i amb ganes, però no s’equivoque senyor Ramírez no són tant importants com vostès es pensem. Ací ens clavem també amb els altres partits amb l’església, la policia, els funcionaris, l’exèrcit, els ecologistes, els bancs i en general amb tota peça de la societat. Cal reconèixer, no obstant, que estem ben agraïts. Estic pensant seriosament en emular a Albert Boadella quan envià xecs al clero dels 80 per tota la publicitat que li proporcionaren intentant prohibir la seua irreverent obra Teledeum.

Aquest assumpte m’ha fer recordar un tros de la pel·lícula de Clint Eastwood ‘Harry el Sucio‘ on el company chicano de Harry pregunta en la comissaria on treballen tots dos si Harry és racista. Algú li diu que no, que Harry no és racista, que ell odia a totes les races per igual. En escoltar això el chicano es gira i li pregunta a Harry el Sucio si també odia als chicanos. Harry se li queda mirant i li respon que pels chicanos té un odi especial.

En aquest blog critiquem a tots els partits i demés organismes del sistema. En certa manera els odie, com Harry, a tots per igual, però si m’ho pregunta directament senyor Ramírez, es veritat, li reconeixeré que pel seu partit tinc un odi especial.

Matar el lleó

admin — Tue, 18 Dec 2007 07:37:56 +0000

El passat dia 14 de desembre la pesta blava tornà a Sueca. Tornà perquè ja ho pres per costum. Cada presentació de llibre o taula redona de caire catalanista es contestat per una colla de blavers cerrils de l`única forma que saben, amb demostracions feixistes. El més pur i clàssic feixisme de l’alemanya nazi dels 40 del segle passat. Tal com aquell no sols no té por de l’autoritat sinó que va orientat i adoctrinat per ella mateixa. El fet damunt de vindre a Sueca a badar morros deu tindre per a ells un caire de ritual iniciàtic, de fer el pas de adolescent cap adult vota-dretes.

El xavals de l’Àfrica negra cacen lleons i els fills de palleter cacen suecans. Solen portar al damunt càmeres de video per després capturar les imatges de la cacera, fer-les en gran i penjar-les als casals de València. Després davant dels trofeus proven de lligar falleretes tot contant com un sol d’ells va caçar 10 panques que li suplicaven clemència per Sant Andreu.

Ja té sort aquesta gentola de la bona gent que hi ha al poble, massa bona, tant bona què em fa vindre al cap aquella imatge patètica de la gasel.letes fetes tabac entres les dents de les hienes famolenques. Però el pitjor de tota aquesta merda no és el fet en ell mateix, que ja és greu, el mal serà el dia que la cacera vaja mal dada i com el rei quan era menut quan es carregà al seu germà jugant a pistolers, un caçador no torne a casa eixe dia.

De vacances

admin — Fri, 13 Jul 2007 17:15:20 +0000

El gran Ovidi Montllor segueix malauradament de vacances i sembla que la consciència valenciana també. Només en queda l’esperança de què les coses canvien encara que siga a colp de crisi econòmica. Pot ser algú s’adone llavors en malvendre sa casa d’on ens han portat els últims governs de la Generalitat. Jo sincerament, com molts, encara no he sortit de la perplexitat en la que em trobe des de les eleccions. Pense si el meu fill, què encara no parla, coneixerà alguna cosa diferent en el futur o estarà condemnat a viure com nosaltres perpètuament en una societat de fantasia què és l’enveja i l’admiració del món.

Un dels últims encàrrecs que tinc al meu estudi és fer la imatge corporativa d’una empresa d’assistència a gent gran o a marginats (putes, gitanos, emigrants, pobres de debò, etc). El gerent d’eixa empresa què és la més antiga del País Valencià ens comentava que a eixe món on tradicionalment trobaves mongetes, autèntics cristians o capellans rojos; avui s’han instal.lat les grans constructores i per sota mà el mateix govern valencià que treballa per d’elles. La construcció i el negoci immobiliari té data de caducitat i per tant ara queda només completar el geriàtric més gran d’Europa amb els seus ocupants. Urbanitzacions, camps de golf i iaios, només queda una coseta per completar-ho, els treballadors lleva-babes i torca-merdes o siga: els nostres fills. Però no es féu il·lusions, vosaltres potser no anireu mai a la Residència del Jubilado Feliz, perquè possiblement la venda del vostre piset no us done per pagar els 3000€ mensuals que val que algú et porte les pilotes de golf al matí i l’orinal a la nit.
Com diu el proverbi bíblic: “primer tornarà Ovidi de vacances que els valencians del limbo“, què existeix encara que no ho renonega el Vaticà.

Tornem a la normalitat

admin — Mon, 11 Jun 2007 19:14:41 +0000

Era una pintada il·lustrada amb un borreguet què aparegué fa unes quantes eleccions al Mercat Central. De seguida fou netejada no fora cas. Sempre que acaben aquestes entranyables consultes municipals em ve al pensament: ‘Tornem a la normalitat‘. Què voldria dir aquell graffiter-filòsof? Tornem a tancar les promeses al calaix, a augmentar la plantilla municipal, a refer les direccions dels carrers, a asfaltar algun carrer adoquinat o a adoquinar algun carrer asfaltat?

També n’és normalitat vore a la dreta cabrejada als banquets de l’oposició i també n’és prou comú vore un tripartit unit per aconseguir-ho. La normalitat inclou comentar pel carrer les set plagues bíbliques que ens cauran al damunt per fer enfadar al faraó Kamps, fent encara més famosa la llegenda dels suecans menja-blavers.
Ara caldrà que Baldo no faça enfadar massa als 7 magnífics de Ramírez no siga que li monten un cop de poble amb ajuda dels mata-jutges del poble veí. I és que ja déu ser dur vore amb la vara de mando al Bloc, que segons Zaplana són un Grupúsculo Residual Radical (G.R.R.), i és que fins i tot posant noms se’ls escapa la ràbia acumulada de la democràcia.

República bananera

admin — Sun, 13 May 2007 08:06:58 +0000

Ara ja és oficial, no cal que plantem eixa fruita per ser-ho, disposem a la Comunidad Valenciana de tots els altres ingredients. Tenim populisme, corrupció, frau, manipulacions oficials, hipocresia, justícia parcial i tot en quantitats industrials. Però si encara no teníem prou, en porten el producte estrella de totes les repúbliques bananeres: la compra de vots. Més clar no és pot dir: o voten vostés al senyor Camps o no hi ha haurà Fórmula 1 a València. L’anunci del senyor Ecclestone és tant vergonyós que fins i tot el president Camps es va posar vermell en escoltar-lo. És normal, el tio Bernie, amb un jet lag de collons no era ben conscient d’on és trobava i en vore que parlaven castellà i eren morenets lliga caps i pensà: “Aquestos dominicans ja n’estan al cas de que en democràcia el vots són a canvi d’alguna cosa. Cap problema”.

Per la seua banda el PP, amb el seu fair play habitual, justificà l’injustificable amb el conte de que Ecclestone donava per fet que guanyaria Camps o bé que els capos de la Fórmula 1 volien negociar amb els millors. Si senyors, bravo, tota una lliçó de democràcia! M’agradaria saber l’opinió que tindrien si el Comitè Olímpic condicionés l’elecció de Madrid 2020 a la presència d’un govern socialista. Ho entendrien, ells són molts comprensius.

Hi ha una cosa no obstant que cal agrair al nostres virreis espanyols, almenys no amaguen l’objectiu final: ser el Mònaco espanyol. Només cal repassar els nous esports valencians: golf, vela i ara automobilisme o també la celebració els glamourosos actes menstruals amb la créme de la créme de la societat espanyola però sense escriptors que són ben avorrits.

TV3 com a símbol

admin — Tue, 01 May 2007 06:31:43 +0000

El cims de les muntanyes han tingut sempre una gran significació per als humans. Les raons poden ser tantes que podria haver-ne una per cada muntanya de la terra. No cal ser místic per entendre la fascinació que un cim pot provocar. Ja siga per l’esforç i patiment que representa accedir-hi en molts casos, o per la sorprenent vista global bidimensional de l’àmbit familiar què hom creia conèixer, per la major proximitat al cel, per l’emulació temporal dels envejats ocells, per la visió de valls noves, de muntanyes encara més grans o de territoris nous i desconeguts; un cim és un lloc màgic a qualsevol lloc de la Terra. No de bades les persones tenen necessitat de signar allà dalt deixant pedres amuntegades, pals, lletres gegants, banderes, santuaris, creus o fetitxes què vigilen als de baix, quasi sempre amb els braços oberts. I en temps moderns als cims conviuen els elements clàssics amb les antenes de telecomunicació: els instruments dels gurús moderns. Des de la ràdio i televisió fins a les de telefonia mòbil s’han reproduït com a bolets pels llocs més emblemàtics, i és a un lloc d’aquestos, la Carrasqueta de Xixona on s’ha guanyat la primera, però malgrat tot, pírrica victòria. S’ha conservat el cim, si, però els tirans han pres nota, han dit què tornaran a la càrrega, hi ha més muntanyes que deixar a la infàmia dels valencians i ho faran.
La clausura de la TV3 al País Valencià representarà altra dolorosa derrota, una nova bufetada per commemorar 300 anys d’incomptables garrotades. Demostrant si més no, que els valencians som una espècie de panzer del desert però que com aquells acaba morint sense la logística i el suport del nord.
Ara i per demostrar qui mana, el PP, amb la complaença del president del govern, ha imposat una multa de, vaja casualitat! 300 mil euros a ACPV per no plegar-se al tancament quan l’amo va dir.
Una vegada tot aquest episodi acabe, quedaran les antenes repetidores mudes rovellant-se dalt del cims com un símbol de la nostra enèsima derrota pels botiflers.

El poder a qualsevol preu

admin — Wed, 25 Apr 2007 06:53:33 +0000

Els darrers esdeveniments ho demostren ben a les clares.
El PP està executant moviments per conservar un poder que se’ls escapa com aigua entre les mans. Ja siga a pobles de Castelló on se n’estant censant fins i tot a morts o habitants de solars o naus industrials, o bé a Ceuta on s’imprimeixen paperetes de vot per decisió pròpia o ací al País Valencià on es crea de zero un partit fantasma, demòcrata diuen, per tal d’esgarrapar vots del centre; el que queda palès es que ara s’ha acabat el piloteig i el joc ara va de bo.
El conseller Blasco amb el Partit Social Demòcrata que és la marca blanca, tipus Hacendado, del PP pretén fer-se alternativa al PSOE però amb l’horitzó final d’entregar els vots amb safata de plata als seus titellaires.
Ara veig meridianament clara la foto del diari Levante on apareixia l’antic alcalde de Sueca fent de Ciceró de Camps. Sembla que és el comunista Guillem qui està darrere del PSD a Sueca i qui li ha fet amb Ramirez la jugada fosca al pobre Campillo que anà a registrar la llista del partit de Blasco quan, oh sorpresa! ja havia sigut registrada per altres. Campillo quedà llavors en la recta de meta sense cap partit polític que tirar-se a la boca fins que aparegué un cavaller blau de Sant Andreu que li donà l’accés a l’Olimp electoral amb Coalición Valenciana, pels pèls.
Tindrem on elegir enguany, sobre tot per la dreta. Almenys els més joves, perquè si sou majors no tardarà l’exèrcit de salvació popular en passar per casa vostra amb la papereta preparada oferint-vos amablement dur-vos a votar, a qui vulgau però ben aconsellats, tal com volien fer-li a la iaia del meu soci o dels seus contemporanis de l’asil d’ancians, i és que els jubilats som sempre els qui posen i lleven els governs.

S’anima el cotarro

admin — Sun, 15 Apr 2007 08:14:25 +0000

Els nostres polítics van calfant motors i cal que anem preparant-nos pel què ens espera. Les primeres ouades sobre cartells de candidats ja s’han produït i sembla que serà una gran campanya. Enguany no tenim de cap de cartell a l’entranyable Blanco però les noves generacions prometen. El fins ara subaltern: el niño de les pizzeries ha pres l’alternativa. Hi ha tot de pósters de tamany XXL perquè ens assabentem de que hi ha un pretendent novet de trinca al tron de Sueca. Però, voldrà arribar i carregar? Presentar-se per primera volta i entrar d’alcalde? Home Ramírez un poc de modèstia, no? Que a l’etern aspirant Baldo li entrarà un mal!
Altra quadrilla per la que tinc curiositat és per la que mana ara. És conscient el poble de la feina que s’ha fet, durant quatre anys? Alguna s’haurà fet dic jo, apart de pagar les nòmines dels treballadors municipals, i de la magnífica obra del túnel, és clar.

L’última nit electoral, quan jo encara creia amb la política, vaig viure el que vol dir el valor d’un vot. Solament per dos miserables vots es configurà llavors un consistori de govern què al contrari dels copions del tripartit català ha resistit ací tota la legislatura. Vull dir que aquells dos vots que no va rebre UV impediren que el PP guanyara el poder a Sueca.
Per tant ara ja sabeu quin remordiment us quedarà si no voteu fent-vos el xulo, i després el vostre partit damunt us endolla trifàsicament com es tradicional fer en un 10% la plantilla en cada legislatura.
Crec que ens anem a divertir.