Totes les morts sobtades són dramàtiques i costen molt d’assimilar, però en aquest cas sembla com si la parca tingués clar que s’emportaria eixe dia als meus amics d’una manera o d’una altra.

Paco i Voro eren enginyers electrònics i formaven part, amb Gustavo, d’una empressa anomenada Hemeron Projects. Aquesta empressa va sorgir, o almenys la seua espurna inicial, d’una reunió que jo mateix vaig organitzar l’any 1998 amb enginyers suecans que rondàvem la trentena. La reunió valdria per vore què podia fer cadascú professionalment i com ens podíem beneficiar tots de les sinèrgies existents al grup. Hemeron Projects arrancà al cap de poc temps i començà a treballar. El nivell tècnic assolit per l’empresa fou molt remarcable convertint-se en una de les empresses europees capdavanteres en disseny de sistemes electrònics per a pirotècnia. Un dels seus clients era Vicente Caballer que utiliza en els seus castells i mascletaes, disparadors computeritzats dissenyats a la Ribera. Hemeron també treballava per empresses franceses i molts dels seus sistemes es fan servir actualment en events pirotècnics a Eurodisney París.

Porte des del dia de l’accident donant-li voltes al cap i he tingut temps de pensar moltes coses. Sobre la vida, el destí i la mort. No he tret res en clar, sols frustració. El ser humà inventà la religió en un esforç per donar raó a tot això i jo no avançaré molt més però hi ha coses que sí que he vist clares. Alguna cosa no funciona quan una persona estudia fins als 25 o 30 anys, domina l’anglés, monta una empresa sense cap ajud, assoleix un nivell mundial en la seua especialitat per finalment haverd’anar a treballar i trobar la mort a l’estranger i fent 10 hores al dia sense vacances, aconseguir els mesos què s’hi cobra, 1200€ nets. Alguna cosa no déu funcionar perquè res et salva d’anar a fer el captaire perquè et paguen quatre perres de merda a gentola que duu un Mercedes que tampoc pagarà. Ningú no negarà que un treballador de l’obra es mereix el sou que cobra però si un professional tècnic, i molt d’altres universitaris només opten a mil euros al mes, “i si no estàs d’acord en tinc deu com tu”, no sé quin imbècil voldrà cremar la seua joventut estudiant com molts hem fet.

Al meu fill de dos anys, sincerament, no sé que li diré si algun dia em diu que no vol estudiar, no crec que tinga prou cor per dir-li com enganyaren a son pare fent-li creure que havia nascut a Califòrnia.

Això sembla que ha passat amb l’economia mundial. De sobte les cases ja no valen allò que els especuladors voldrien, valen el seu preu real o menys encara, no valen res. Encara resultarà que té raó el meu amic economista i les cases ara valen 0 euros perqué no hi ha cap comprador per a d’elles. Per ahí li diuen a açò que acabem de comentar: ‘Enginyeria financera’, és a dir, generar valor extra sobre propietats per l’art de birli-birloque, vendre eixes propietats inflades, comprar-ne més i revendre-les després. Tot com un rotllo piramidal fins que algú decideix als Estats Units bescanviar les propietats hiperinflades per valor REAL com per exemple or. El dia que algú li digué al seu banc: ‘Dona’m 20 milions de dòlars en or‘, eixe dia el banc tingué suar sang cercant diners reals per fer front a una comanda de capital real.
Eixe dia la piràmide començà a fer-se runa i la pols arribà fins als nostres carrers.

Nota adicional (noticia de El País, del dia 3 de febrer de 2009)

Del concert d’Antònia Font de l’laltre dia, era resultara que tota la crisi de Sueca és culpa del famós concert. Un experiment segons el senyor Ramírez. O siga que papito Bosé és un concert perquè canta en castellà i els altres un experiment perquè ho fan en mallorquí. M’agradaria saber què va ser el concert de Madonna pel qual la diputació, en mans del PP, pagà també en temps de crisis, 3 milions d’euros. O què va ser la presentació d’una pel.lícula de James Bond per 400.000 €.

Senyors del PP, poden vostés estar trànquils, els concerts-experiment segur que s’acaben, portarem al gran artista Francisco o a gent d’eixe calibre. Els bons grups que vajen a altres ciutats perque com diuen els espanyols: no esta hecha la miel para la boca del asno.

Bé, malgrat tot fou una gran nit i un gran concert; podia haver-se escoltat molt millor i haver-se gaudit molt més, per això però, caldrà anar a vore als Antònia Font a un poble amb la gent responsable d’urbanitzar faça mínim ús del cervell.

Alegria (Antònia Font): Alpinistes-Samurais

El problema és que al votant, pot ser, no li quede més alternativa que acabar fent fora l’esquerra perquè entren d’una vegada els patrons naturals del poble.

En plena vaga de transportistes, els ministres no es tallen un clau en proclamar que no poden donar ajudes directes perquè açò és una societat capitalista. Si home!, per això més del 75% del preu del gas-oil són impostos estatals, per això hi ha ajudes directes a cultius no rentables com l’arròs o per això hi ha milers d’ONGs subvencionades de mangantes que n’han fet prou xuclant de l’estat. Per això també la sanitat es pública i desenes de milers n’hi travallen. Però no haviem quedat que açò és una societat capitalista?

Però, ep, tots trànquils, segons la ministra de vivenda ara és un bon temps per adquirir una piset de novençà ara que són més barats, però calendària i els diners!

Mare meua, tinc tota la sensació que amb aquest govern de fills i filles de Bono tindrem un bona feinada la propera temporada.

L’ambientació és perfecta. Les llums dels fanalets, els ciris amb perilleta en la punta, els tambors; fan que mirar els ullets dins del traje de vesta t’impacten sempre que tingues prou ous de mantindre-li la mirada uns segons. Sempre m’he preguntat com es vorà el món a través d’eixos foradets, segur que sentiran l’excitació del voyeur en poder per vore i no ser vistos. I què dir d’eixa elegància quasi fetitxista de les dones joves que acompanyen la marxa. Traje negre amb puntilletes, guants negres de malla, sabates negres de tacó, collars, perfecte maquillatge i ciri a la mà.
Encara com no hi ha res de cuir al conjunt… perquè ja seria massa.

Per altra banda fer una lletra per a que la canten tots els espanyolets no deixa de ser una missió impossible. Si s’optara per exemple per un himne model marsellesa, èpic i sanguinolent, provocaria com a mínim una guerra civil al primer intent de cantar-lo. La tasca de no remoure el passat franquista, ni provocar als catalans o bascos, ni ser cutre, ni de semblar una oda de Heidi al seu pardalet pichí; serà insalvable. Només els demanaria als promotors de l’invent què perseveren, si home, que ho tornen a provar. Podem tindre una bona diversió fins quede clar que eixa estúpida música militar no l’arreglarà ni un Nobel.

El senyor Ramírez es queixa de que aquest blog es falta amb ell. Bé, no puc negar que moltes voltes li fotem canya al seu partit però, senyor Ramírez, abans de fer entrar a sueca.org dins la història de Sueca caldria que vostè llegira la font de la que vol parlar. Sempre serà millor per evitar malentesos que fiar-se del què li conten els seus assessors o pitjor encara dels clients dels seus establiments de menjar. He repassat de totes maneres el blog i no he vist cap insult personal ni res que vaja més enllà de brometes de pati de primera etapa de la EGB.
Respecte a clavar-me contra el seu partit, això si ho hem fet i amb ganes, però no s’equivoque senyor Ramírez no són tant importants com vostès es pensem. Ací ens clavem també amb els altres partits amb l’església, la policia, els funcionaris, l’exèrcit, els ecologistes, els bancs i en general amb tota peça de la societat. Cal reconèixer, no obstant, que estem ben agraïts. Estic pensant seriosament en emular a Albert Boadella quan envià xecs al clero dels 80 per tota la publicitat que li proporcionaren intentant prohibir la seua irreverent obra Teledeum.

Aquest assumpte m’ha fer recordar un tros de la pel·lícula de Clint Eastwood ‘Harry el Sucio‘ on el company chicano de Harry pregunta en la comissaria on treballen tots dos si Harry és racista. Algú li diu que no, que Harry no és racista, que ell odia a totes les races per igual. En escoltar això el chicano es gira i li pregunta a Harry el Sucio si també odia als chicanos. Harry se li queda mirant i li respon que pels chicanos té un odi especial.

En aquest blog critiquem a tots els partits i demés organismes del sistema. En certa manera els odie, com Harry, a tots per igual, però si m’ho pregunta directament senyor Ramírez, es veritat, li reconeixeré que pel seu partit tinc un odi especial.

El xavals de l’Àfrica negra cacen lleons i els fills de palleter cacen suecans. Solen portar al damunt càmeres de video per després capturar les imatges de la cacera, fer-les en gran i penjar-les als casals de València. Després davant dels trofeus proven de lligar falleretes tot contant com un sol d’ells va caçar 10 panques que li suplicaven clemència per Sant Andreu.

Ja té sort aquesta gentola de la bona gent que hi ha al poble, massa bona, tant bona què em fa vindre al cap aquella imatge patètica de la gasel.letes fetes tabac entres les dents de les hienes famolenques. Però el pitjor de tota aquesta merda no és el fet en ell mateix, que ja és greu, el mal serà el dia que la cacera vaja mal dada i com el rei quan era menut quan es carregà al seu germà jugant a pistolers, un caçador no torne a casa eixe dia.