El gran Ovidi Montllor segueix malauradament de vacances i sembla que la consciència valenciana també. Només en queda l’esperança de què les coses canvien encara que siga a colp de crisi econòmica. Pot ser algú s’adone llavors en malvendre sa casa d’on ens han portat els últims governs de la Generalitat. Jo sincerament, com molts, encara no he sortit de la perplexitat en la que em trobe des de les eleccions. Pense si el meu fill, què encara no parla, coneixerà alguna cosa diferent en el futur o estarà condemnat a viure com nosaltres perpètuament en una societat de fantasia què és l’enveja i l’admiració del món.
Un dels últims encàrrecs que tinc al meu estudi és fer la imatge corporativa d’una empresa d’assistència a gent gran o a marginats (putes, gitanos, emigrants, pobres de debò, etc). El gerent d’eixa empresa què és la més antiga del País Valencià ens comentava que a eixe món on tradicionalment trobaves mongetes, autèntics cristians o capellans rojos; avui s’han instal.lat les grans constructores i per sota mà el mateix govern valencià que treballa per d’elles. La construcció i el negoci immobiliari té data de caducitat i per tant ara queda només completar el geriàtric més gran d’Europa amb els seus ocupants. Urbanitzacions, camps de golf i iaios, només queda una coseta per completar-ho, els treballadors lleva-babes i torca-merdes o siga: els nostres fills. Però no es féu il·lusions, vosaltres potser no anireu mai a la Residència del Jubilado Feliz, perquè possiblement la venda del vostre piset no us done per pagar els 3000€ mensuals que val que algú et porte les pilotes de golf al matí i l’orinal a la nit.
Com diu el proverbi bíblic: “primer tornarà Ovidi de vacances que els valencians del limbo“, què existeix encara que no ho renonega el Vaticà.
Era una pintada il·lustrada amb un borreguet què aparegué fa unes quantes eleccions al Mercat Central. De seguida fou netejada no fora cas. Sempre que acaben aquestes entranyables consultes municipals em ve al pensament: ‘Tornem a la normalitat‘. Què voldria dir aquell graffiter-filòsof? Tornem a tancar les promeses al calaix, a augmentar la plantilla municipal, a refer les direccions dels carrers, a asfaltar algun carrer adoquinat o a adoquinar algun carrer asfaltat?
També n’és normalitat vore a la dreta cabrejada als banquets de l’oposició i també n’és prou comú vore un tripartit unit per aconseguir-ho. La normalitat inclou comentar pel carrer les set plagues bíbliques que ens cauran al damunt per fer enfadar al faraó Kamps, fent encara més famosa la llegenda dels suecans menja-blavers.
Ara caldrà que Baldo no faça enfadar massa als 7 magnífics de Ramírez no siga que li monten un cop de poble amb ajuda dels mata-jutges del poble veí. I és que ja déu ser dur vore amb la vara de mando al Bloc, que segons Zaplana són un Grupúsculo Residual Radical (G.R.R.), i és que fins i tot posant noms se’ls escapa la ràbia acumulada de la democràcia.
Ara ja és oficial, no cal que plantem eixa fruita per ser-ho, disposem a la Comunidad Valenciana de tots els altres ingredients. Tenim populisme, corrupció, frau, manipulacions oficials, hipocresia, justícia parcial i tot en quantitats industrials. Però si encara no teníem prou, en porten el producte estrella 
de totes les repúbliques bananeres: la compra de vots. Més clar no és pot dir: o voten vostés al senyor Camps o no hi ha haurà Fórmula 1 a València. L’anunci del senyor Ecclestone és tant vergonyós que fins i tot el president Camps es va posar vermell en escoltar-lo. És normal, el tio Bernie, amb un jet lag de collons no era ben conscient d’on és trobava i en vore que parlaven castellà i eren morenets lliga caps i pensà: “Aquestos dominicans ja n’estan al cas de que en democràcia el vots són a canvi d’alguna cosa. Cap problema”.
Per la seua banda el PP, amb el seu fair play habitual, justificà l’injustificable amb el conte de que Ecclestone donava per fet que guanyaria Camps o bé que els capos de la Fórmula 1 volien negociar amb els millors. Si senyors, bravo, tota una lliçó de democràcia! M’agradaria saber l’opinió que tindrien si el Comitè Olímpic condicionés l’elecció de Madrid 2020 a la presència d’un govern socialista. Ho entendrien, ells són molts comprensius.
Hi ha una cosa no obstant que cal agrair al nostres virreis espanyols, almenys no amaguen l’objectiu final: ser el Mònaco espanyol. Només cal repassar els nous esports valencians: golf, vela i ara automobilisme o també la celebració els glamourosos actes menstruals amb la créme de la créme de la societat espanyola però sense escriptors que són ben avorrits.
El cims de les muntanyes han tingut sempre una gran significació per als humans. Les raons poden ser tantes que podria haver-ne una per cada muntanya de la terra. No cal ser místic per entendre la fascinació que un cim pot provocar. Ja siga per l’esforç i patiment que representa accedir-hi en molts casos, o per la sorprenent vista global bidimensional de l’àmbit familiar què hom creia conèixer, 
per la major proximitat al cel, per l’emulació temporal dels envejats ocells, per la visió de valls noves, de muntanyes encara més grans o de territoris nous i desconeguts; un cim és un lloc màgic a qualsevol lloc de la Terra. No de bades les persones tenen necessitat de signar allà dalt deixant pedres amuntegades, pals, lletres gegants, banderes, santuaris, creus o fetitxes què vigilen als de baix, quasi sempre amb els braços oberts. I en temps moderns als cims conviuen els elements clàssics amb les antenes de telecomunicació: els instruments dels gurús moderns. Des de la ràdio i televisió fins a les de telefonia mòbil s’han reproduït com a bolets pels llocs més emblemàtics, i és a un lloc d’aquestos, la Carrasqueta de Xixona on s’ha guanyat la primera, però malgrat tot, pírrica victòria. S’ha conservat el cim, si, però els tirans han pres nota, han dit què tornaran a la càrrega, hi ha més muntanyes que deixar a la infàmia dels valencians i ho faran.
La clausura de la TV3 al País Valencià representarà altra dolorosa derrota, una nova bufetada per commemorar 300 anys d’incomptables garrotades. Demostrant si més no, que els valencians som una espècie de panzer del desert però que com aquells acaba morint sense la logística i el suport del nord.
Ara i per demostrar qui mana, el PP, amb la complaença del president del govern, ha imposat una multa de, vaja casualitat! 300 mil euros a ACPV per no plegar-se al tancament quan l’amo va dir.
Una vegada tot aquest episodi acabe, quedaran les antenes repetidores mudes rovellant-se dalt del cims com un símbol de la nostra enèsima derrota pels botiflers.
