sueca.org

No la busqueu al centre d’Europa, la teniu baix dels peus. Sembla que molts apagaven la tele quan donaven les notícies de la guerra a Iugoslàvia. Apagaven la tele o bé han perdut la memòria a la vista de la jornada nazional-patriòtica que sofrirem ahir a base de ració concentrada d’espanyolisme caspós i guerracivilista. Tot de banderes, constitucionals esta vegada, i d’altres de cornuts amb bous i el llacet blau que havia estat agafant pols durant la guerra d’Iraq.
Cap referència als morts de l’11-M, cosa lògica quan es tracta de morts de segona classe, els de primera són el d’ETA, i a més quan un hi ha un cert remordiment per haver condemnant a les Açores a eixa pobra gent.

Quina orgia roja y gualda i quin èxtasi de pàtria! Eixes imatges en recordaven al Belgrad de 1992 amb el criminal Milošević al capdavant. De la similitud de Sèrbia a la gran Castella ja s’adonaren al PP durant la guerra de Bòsnia, fins que un dia el propi estament militar li aconsellà a JM Aznar que no fera servir més la comparativa de balcanització a Espanya perquè en aquella assimilació l’exèrcit espanyol seria el sèrbi i el basc, o el català, el bosni. I clar seguint amb la comparació: el primer ministre de Iugoslàvia seria el mateix Aznar… ja cal ser soca!.
Ara, no obstant, ja no se’n recorden, ni a la Sexta tampoc. Cada volta que marcava un gol el Real Madrid al Barça ens mostraven imatges de soldats espanyols eufòrics amb la victòria sobre l’enemic bosni, per contra, quan marcava Messi ens mostraven de mala gana civils catalans desarmats.