Política de fàstic
Reconec que no veig mai la tele, be mai tampoc, no em perd cap capítol de House o del 30 minuts de TV3. Tret d’això algun Telenotícies cau també i mira que prove de no vore’n cap. He arribat al meu límit, no puc soportar-los més. Ja fa temps que els Zaplanes, Acebes, Bonos, Ibarres i Aznars han deixat de fer-me gràcia. Ara ja no m’arranquen ni un miserable somriure, ara si fos caçador faria com aquell fatxa de la transició què reventà la seua televisió amb Carrillo dins amb l’escopeta de perdigons. Ara fins i tot Zapatero i tota la seua trouppe de trepes me’n fan de bossanga. No cal parlar de cap tema específic, no paga la pena, la política de volada gallinàcea és a tots els àmbits. Em sap greu tindre que adoptar una actitud que avergonyiria als nostres avis republicans, però ja n’estic ben cansat.
Aquesta setmana li han botat foc a la porta de la seu del Bloc de la Safor, i què?. Res. Això no es terrorisme, tirar dos coets d’estreleta a una Kutxa de Pamplona si, i damunt, això s’ho han fet ells mateixos per fer-se publicitat com ja ho feren al seu dia posant-se bombes a sa casa Joan Fuster i Sanchis Guarner.
Com deia el general McArthur la joventut és un estat d’ànim no una qüestió d’edat; el dia que hom perd la confiança amb els altres i sobretot en el futur caurà dins del cinisme i caldrà esperar que Déu tinga pietat de la seua ànima de vell i de la meua també.