sueca.org

Podríem fer tota una saga de novel.les de bons, llejos, mals i sheriffs, d’aquelles que tant li agradaven al nostre paisà Fuster. Algunes coses què passaren arran de l’assassinat del policia Tomàs Català, no allò que omplia els diaris, sinó allò què passà darrere de l’escenari, m’haveren ocupat més d’una dotzena de notícies, d’haver existit el present blog. No vaig voler recuperar el tema fins ara, que m’he assabentat del què ha passat recentment a l’Ajuntament, quan un policia feia públics alguns pensaments sobre la mort d’alguns regidors a l’estil Tarantino. Tothom diu animalades de tant en tant però són greus quan les proferisc una persona armada i més davant l’alcalde. No seria, no obstant, la primera vegada que en passa una semblant.
El penúltim dia del Mim 2004, un treballador de l’ajuntament de Sueca, pujà a l’escenari i fent gala de purs mètodes franquistes parà l’espectacle en curs i ens manà a tots a casa. Suposadament l’espectacle feria la memòria del mort però les tasquetes farcides de gent contenta i el bars oberts de la plaça de l’ajuntament es veu que no. Fou un eixos moments quan alguns policies locals amenaçaren als organitzadors d’acabar el Mim 2004 a les bones o ja ho farien ells mateixos. Mai havia presenciat jo res igual i llavors vaig entendre que vol dir la força de les pistoles, allò fou un colp d’estat local en tota regla. L’autoritat desapareguda mentre altra gent prenia el control del poble.

Que alguns policies locals, no específicament ací, pràcticament arreu d’Espanya, es creguen el protagonista de Taxi Driver sembla que va donat de fàbrica. També pot ser, com De Niro, trauran la pistola cara l’espill i diran amb to desafiant: ‘Estàs mirant me? Em mires a mi?‘. O pot ser voran pel.lícules de Van Damme, Steven Seagal o Stallone i després aniran sobreexcitats i amb ganes de arreglar-li el saquet a algun desgraciat. Açò ho vaig viure en directe en la mili on ens portaren un cabo xusquero que venia de pegar-li un tir a un xavalet mentre emulava a John Wayne a Mallorca.

Si en democràcia ja en passen d’aquestes, quan torne Tejero busqueu-me més allà de la mar on els policies no duen pistoles. Allà on hi ha democràcia de veritat, aquella que Winston Churchill definia com la que regia el lloc on si truquen a la porta a les 6 de la matinada és el repartidor de llet.