sueca.org

Segur que molts haveu vist la pel.lícula de Bill Murray: Atrapado en el tiempo. En aquella, el pobre Phil Connors es gitava en un poblet perdut d’Amèrica i a l’endemà tornava a ser el mateix Dia de la Marmota què el dia anterior. Quedà atrapat com un Sisyphus modern, fins que es féu prou bo (ell era mal) per passar full de calendari. Dons bé, tots els anys em sembla vore una reedició d’eixa pel.lícula i no ho dic perquè la tornen a fer constantment a la tele, què ja ho fan, sinó pel Dia de la Loteria.
Tots els anys es repeteixen les mateixes imatges: els xiquets de San Ildefonso, els frikis de la platea, els afortunats saltant amb paperetes i brindant (abans amb cava, ara a saber); la lotera dient que ha estat molt repartit, molt repartit (sempre ho diu dues voltes); les connexions en directe de les televisions amb la xica amb la carxofa i darrere tots a la gresca; el pare de família que ve de fòra i encara no sap que és milionari i allí està el Canal 9 dels collons per mostrar com n’és de meravellós viure a la terra de les oportunitats. Sincerament, fins ahir estava convençut que tot això era una farsa nacional, una especie de Show de Truman loteril. De manera que tots els que veiem brindant eren actors i que fins i tot el tio Batiste amb la Mobilette que contava que mai li havia tocat res (altre gran clássic) n’era també un però del bons. Com que al meu compare Voro li han tocat uns centenars d’euros sense jugar cap número, desmentint un altre mite, ara crec que pot ser si que veritat que hi ha una loteria que dona diners a més d’emportar-se’n.
De totes maneres mentre no em toque res a mi no ho tindre mai clar del tot i pensaré que Voro també estava conxavat.