Estudia i venceràs, o no.
Quina moto ens varen vendre déu meu!
Com ens unflaren el cap, aquells dies de la “egebé”, de somnis i falses il.lusions. Molts pensàvem que seriem com eixos de les fotos dels llibres de “Ciencias Naturales” i utilitzariem microscopis tot portant llustrosses bates blanques. D’altres pensaven que serien famosos arquitectes o artistes que fins i tot viurien de l’art, amb amor o sense.
I tot perquè l’altre dia vaig vore un anunci d’un pack de dibuixos animats que et tirava tota l’infància de cop als morros. A la mateixa caixa et duien com si res al Marco, la Heidi, l’abella Maya i tota la colla d’animalets que conformaven el nostre innocent món de xiquets, però xiquets de debò no d’adolescents de 7 anys com ara. Va ser aquest repàs accelerat dels meus mites infantils qui en féu advertir la relació dels meus antics companys de classe i com els ha anat. Hi ha d’universitaris; enginyers, arquitectes, periodistes i d’altres, i hi ha els qui han triomfat; constructors, obrers, fusters o llanterners. Als meus temps escolars, a més de fumar en classe (els mestres clar) i pegar-nos un clatellot de tant en tant, hi havia una separació dels alumnes en dues categories: els burros i els listos.
Ha passat els temps i ara sabem tots que això n’era incorrecte, l’etiqueta que ens posaren estava equivocada.