La llama andina i el ruc basc Estudia i venceràs, o no.

La nova carretera: ¿És pitjor el remei que la malaltia?

El traçat i disseny del desviament de la carretera nacional al seu pas per Sueca, del qual el Ministeri de Foment ha començat ja els primers moviments de terra, és un desgavell més als que tècnics i alts càrrecs de l’administració de l’estat ens tenen acostumats.
Per a que el lector es faça una idea, cal explicar que quan arribe prop del pont de Riola es trobarà una ampla plataforma elevada a pocs metres del mateix riu i de l’Escorxador Municipal. Per anar rapidet, a l’altura del pont de Corbera (per on també passarà elevada a uns 6 metres sobre el terra) s’ubicarà un scalextric d’entrada i eixida a Sueca. Recordem que en eixe punt funciona una guarderia infantil. Mirant a la serra de Corbera des de el camí de les Oliveretes, per posar un eixemple, vorem el nou c…..ó (vostès saben que esta paraula fa pudor) travessar de dreta a esquerra
Després, i sempre en alt, entre el cordó i el cementeri, junt a l’actual pau del riu Xúquer, els milers de vehicles que circularan aniran a buscar l’assut de Fortaleny per a trencar cap a l’esquerra i tornar al desviament existent al terme de Cullera.
Que traure el trànsit rodat del casc urbà de Sueca és una necessitat, és una cosa que pràcticament ningú discuteix.
El parc de vehicles de l’estat espanyol quasi s’ha triplicat en els darrers vint anys, dalt o baix des de que començaren les propostes per a treure la nacional del casc urbà de Sueca. Les dades de l’Institut Nacional d’Estadística afirmen que dels 896.487 vehicles censats l’any 1986, s’ha passat a 2.149.706 en 2004. I eixe creixement del parc mòbil és un aspecte a tindre ben present a l’hora de construir un desviament que, en alguns punts ja està dins del mateix poble; en altre amenaça clarament el futur d’una guarderia; després, per no parlar del cementeri, acabarà amb la pau del riu que ara tots es llancen a protegir; la seua construcció trencarà el paisatge de part d’una comarca; i per últim, Riola i Fortaleny també es voran afectats.
A més a més, si a millor camí, més vehicles que circularan, l’efecte nociu de la pol·lució que generen castigarà les persones en funció de l’oratge: uns dies carregarà Fortaleny, altres Riola i altres Sueca.
Si ningú no posa remei, i només una decidida acció popular i política podria fer-los rectificar als de Madrid, anem a ser víctimes, per a molts anys, d’un altre desficaci de l’administració. ¿Que ja s’han gastat diners? ¿I els que s’han malbaratat en AVE’s, transvasaments, etcètera?
Resumint: quan diuen que ens trauen guate-mala, ens envien a guate-peor.

Editorial de La Chicharra Nº 17 Gener 2006

Una Resposta to “La nova carretera: ¿És pitjor el remei que la malaltia?”

  1. BLANCO Diu:

    No vaig a dir en cap moment que no tens rao , ja q en aquest cas la tens tota, però possiblement com ja sabras , la vida es una questio de prioritats… Si vols aconseguir una cosa posiblement pedras un altra.
    O a tu no t’agrada dutjarte amb aigua calenta, tindre aire acondicionat al treball, tindre els aliments a la nevera o inclos vore la T.v. pues tot ho tens gracies a l’energia nuclear que CONTAMINA . Per lo tant es com si anares matant el planeta poc… (planeta en la cual viuran els fills dels teus fills).
    Com tu saps q diuen en aquest poble, o la gallineta o el cigronet…

Deixa una Resposta

*
Per provar que no eres una màquina, marca les lletres de la imatge.
Anti-Spam Image