sueca.org

Em toca, en tant que tinc nebots, anar al McDonalds de Cullera dues voltes l’any. El dissabte passat va ser una d’elles. En general tinc tendència a exagerar alguna moguda que explique ací però aquesta volta encara m’hi quedaré curt.
Erem allà a l’hora del berenar-sopar dels nanos, i clar, allò estava que feia un pet. Vaig estar tant de temps a la cua amb una vintena de pares més què em va donar temps de comptar la gent que hi havia a la cuina. Després de tres passades i de fer-ne la mitja a ull: 38 persones dins d’aquella mena d’ONU fumejant!
Hi havia més gent dins a l’altra part del taulell que a fora esperant els Big Macs. Per un moment em va recordar un concert al Bernat i Baldoví on la jove orquestra de música clàssica de Txèquia era prou més nombrosa que els espectadors, tot un clàssic en la cultura suecana.
Dons allà dins hi havia gent amb uniformes de tres colors: roig, groc i verd, fent una espècie de competició a l’estil dels tigres y leones del Torrebruno. Tots corrent per allà i jo patint de que no anaren dins de les fregidores de creïlles en un esvaró, perquè dues xiques que no anaven de cap color no paraven de animar sobretot al novatos.
Ja serà cert el què es comenta sobre la bonança que viuen els fast-foods a costa de la crisis. Perquè l’empresa privada contrariament als ajuntaments, contracta gent quan li cal i la tira al carrer quan li sobra, simple i clar. Així funciona el capitalisme, eh senyors polítics. No plorant de manca de recursos perquè la vaca immobiliària ja no dona més llet. Si McDonalds dona feines de merda almenys són feines, sobretot per a immigrants que no intentaran vendre’t d’estrangis l´última bossada d’Alejandro Sanz. Però tranquils hi ha on seguir xuclant per alimentar a la fera pública municipal: podrien, per dir una animalada: pujar les taxes municipals un 300%, posar més zones blaves o sancionar les casetes del terme (no els sequers dels senyorets de l’arròs que si són legals). Tot això sempre que no quede més remei que fer-ho.

El problema és que al votant, pot ser, no li quede més alternativa que acabar fent fora l’esquerra perquè entren d’una vegada els patrons naturals del poble.