Religió a l’escola
Finalment el govern ja ho té clar. No ha tingut ous d’eliminar la religió de l’escola pública, i és que dos mil anys de tradició pasten un mos massa gran d’engolir. Ara els nanos tindran tres opcions: religió confessional (o siga la de tota la vida), història de les religions i hora de repàs. No em puc imaginar quina serà l’elecció dels alumnes però diria que tots es decantaran per l’hora feliç.
De fer-ho, opine que això seria un error, de fet un trobe dos d’errors. Primer de les autoritats educatives per proposar la tercera opció i segon per part dels alumnes que deixaran d’aprofitar eixa hora per no fer altra cosa que enviar SMS a mitja escola. Si estigués ben plantejat, cosa que dubte que passe, seria molt interessant rebre classe d’història de les religions, jo ho demanaria, de debò. Només cal vore un telenotícies qualsevol per vore com de moda està la religió. Més de mig va dedicat a les conseqüències de les religions i al seu conflicte permanent d’unes contra les altres.
Estaria molt bé saber perquè els sunites no poden vore al xiítes, perquè els musulmans no mengen porc, perquè els budistes no solen fer guerres, perquè els anglo-saxons passen del Papa, perquè els hindús (i no són els únics) consideren sagrada l’esvàstica nazi, perquè els catòlics tenen un greu problema amb el sexe o perquè els jueus continuen tres mil anys sense pau,… entre moltes altres. I no solament seria bo per a l’instrucció pròpia d’una persona, a partir d’ara serà una qüestió clau entendre de què va i que vol tota la nova gent que vindrà a viure ací entre nosaltres; i encara més, com entendre les arrels culturals dels països que a l’orient tallaran, des d’ara, l’abadejo.
9 novembre, 2006 a les 12:32 pm
No sé de què t’espantes, amic Vicent. L’escola a Espanya, continua estant en mans dels mateixos, l’esglèsia catòlica, apostòlica i romana. El problema de l’escola no és tant la religió sinò la qualitat de l’ensenyament. Són els barracons, és la manca de recursos, professors desemparats i sense autoritat, els fills de la immigració, pares meninfots. Jo que sóc usuària lleial de l’escola pública, tinc tres fills com bé saps, escolaritzats a una escola i un institut públics de València, et dic que l’escola pública està deixada de la mà de Déu i de la classe dirigent. I no parle sols de la dreta. A l’esquerra tampoc sembla importar-li massa. De fet al Montilla i al Pla, a banda de la grisor, els uneix el col.legi on porten els seus fills: el col.legi alemany. I el problema és que, en general, la gent normal com tu i com jo que hem a anat a la universitat i se’ns suposa una miqueta de trellat, estem fugint de l’escola pública a marxes forçades. I això, estimat Vicent, sí que tindrà greus conseqüències. Au! Cuida’t.
10 novembre, 2006 a les 6:21 am
Tens tota la raó. El fet de què parle solament d’aquesta acepció de l’escola és per fer un sol post al blog, perquè d’altra manera caldria un llibre sencer. Fer broma sobre algunes coses relatives a l’escola pública, la llengua o la política, es com saps, riure per no plorar.
14 novembre, 2006 a les 9:17 pm
A banda de tot el que esteu dient i aprofitant “el tiró”, voldria fer un xicotet comentari.
Mr. Banzy, tú saps que nosaltres hem anat tota l’E.G.B. a un col.legi religiós. Supose que els nostres pares, ens van dur allí per proximitat amb les nostres cases, és a dir, per comoditat.
Després d’haver donat classes de religió tots eixos anys i inclòs d’haver anat a misa tots els divendres a última hora…d`haver sigut batejat i d’haver comulgat pense que totes estes “experiéncies religioses” com diria Enrique Iglesias, no m’han aprofitat per a res perquè, a dia d’avuí, em considere totalment Ateo.
Aleshores jo em qüestione el perquè… Como és que la meua ideologia és totalment contrària a la que m’han inculcat?… Qué és el que ha passat?. Algo falla en el sistema educatiu-religiós.
I ho dic perquè no crec que siga un cas aïllat, com jo hi hauràn un fum. Caldria estudiar el motiu pel qual passen aquestos casos per veure si realment val la pena imposar la religió o no.
De segur que si m’hagueren donat a triar, en aquella època, l’hora feliç haguera sigut la primera de la llista, o millor, que me ho pregunten ara.
Però, com has dit abans, per a parlar de tot açò caldria un llibre sencer.
15 novembre, 2006 a les 7:27 am
Com mencione a la primera línia “el govern no ha tingut ous d’eliminar la religió…’ NO deuria d’haver religió a l’escola pública en tant què és laica. Jo plantejava el què em pareix una mesura inútil, o fas classe d’alguna cosa o envies la gent a casa, però una hora perduda fent el lluç no em sembla convenient i més mirant les poques hores que fan ara els estudiants i el seu baix nivell. De tota manera açò és un tema, com tu has dit, que donaria milers d’hores de debat.
9 gener, 2007 a les 11:48 am
Si la religió cristiana desapareix de l’escola, estarem formant persones sense criteris, carn de canyó per al consumisme i la superficialitat que avui envaeixen el món. L’Església Católica, avui com sempre, és l’única portadora d’un autèntic missatge de llibertat. Açò es fa palés cada vegada que la seua presència i les seues paraules causen l’angoixa i la furiosa incomoditat d’alguns.