Sopar d’ex-alumnes
Ha sigut una gran reunió, realment emotiva. Vore als companys de classe d’EGB (actualment Ensenyança Primària) és una experiència curiosa. Ens reunim cada 10 anys i aquesta ha estat la segona volta. He trobat algunes diferències respecte a 1996 però sense dubte una de les més impactants és que en aquell sopar intentava explicar que em volia dedicar a una cosa nova, tan nova que ningú havia escoltat mai, que es deia Internet. Altra curiositat fou que cap de nosaltres portava telèfon mòbil, allò era un producte de pijos, yuppies o camellos.
Enguany tots portàvem mòbil, quasi tots un dit anellat i molts fotografies de fills a la cartera. Com era d’esperar hem recordat els nostres anys a l’escola amb la repetició d’anècdotes que hem escoltat mil vegades però que encara ens fan somriure, i hem recordat també l’escola franquista. En aquella escola ens dividiren en burros, listos i zona de promoció. Després la vida ha demostrat als anomenats burros que l’únic que mereixia eixe nom eren els qui marcà amb aquell estigma. Alguns dels qui tardaren en aprendre la taula de multiplicar en fan un gran ús avui en dia, i és que no és el mateix multiplicar peres i pomes que bitllets de 50 euros o solars.
Malgrat tot crec que alguns mestres feren una gran feina. La prova som nosaltres mateixos que encara els recordem amb el don davant perquè ells també ens parlàvem de vostè.