Smoking Room
L’entrada en vigor de la nova llei contra el tabac, produirà situacions, conflictes i escenaris nous. Com no podia ser d’altra manera, la regulació (per a molts massa ferma) d’una activitat humana tan habitual tindrà repercussions en la vida quotidiana de tots.
Entre les milers de situacions curioses que s’hi donaran hi ha una que reaferma la idea de que tot torna. Ja tenim ací de nou la smoking room, o siga, la sala de fumadors. A totes aquelles sales de banquets no es quedarà més remei que recuperar tota una instutició de l’aristrocràcia britànica. A partir d’ara quan anem de casament hi haurà altre lloc on poder trobar als amics del nuvis, apart de la barra lliure i els vàters.
Hi haguè una època en la que fumar n’era una activitat social d’allò més distingida. Els senyors s’aixecaven de la taula i molt respectuosament amb les senyores abandonaven el menjador, i amb un vestit elegant entraven a fumar a la smoking room (d’ahí el nom d’esmòquing).
Jo, tot i no ser fumador demanaria als senyors empresaris que a la smoking room posaren unes còmodes butaques, una bona provisió de cognacs i, si pot ser, música ambiental clàssica, és clar.